PESCA RESPONSABLE!

Més que una interessant notícia i afició és la que tenen alguns joves de Menorca, que rompen amb el tòpic de que els joves estan perduts..i sino ho creis podeu llegir l' article que el passat dijous 23/10 sortia publicat al menorca.info aquí tel teniu íntegra. Nando Navarro Sintes empezó a pescar con caña como cualquier chaval menorquín. Poco a poco su afición fue a más, aunque a medida que crecía se daba cuenta de que pescaba más de lo que necesitaba o podía repartir entre la familia y los amigos y el pescado terminaba en el congelador. Esto le hizo abrir los ojos y encaminar su afición hacia una pesca responsable. Ahora practica el spinning, una modalidad de pesca que consiste en utilizar señuelos artificales, lo que obliga a lanzar la caña constantemente hasta que el pescado pica el anzuelo, y tras cansarlo, se saca a la superficie. Se trata de un tipo de pesca especialmente para capturar peces grandes. Pero Nando Navarro y sus compañeros lo que hacen tras realizar las capturas es devolver los ejemplares vivos al mar. «Utilizamos una técnica de pesca respetuosa, se llama captura y suelta», recalca. Lo más gratificante para ellos es poderse hacer fotos con las espectaculares capturas antes de devolverlas al mar. Avam quans d' aquestos majors que diuen el de que la joventut està acabada...són capaços de seguir s' exemple aquest!. Alegria i sempre a punt!

NO A LES PROSPECCIONS!

Quatre companyies gestionen autoritzacions per prospectar zones del mediterrani proper a la recerca de bosses de petroli. Menorca és l'illa que més amenaçada es troba per les prospeccions petrolíferes que s'estan tramitant davant el Ministeri d'Indústria. Es tracta de grans companyies transnacionals, que estan mostrant una enorme capacitat de pressió sobre el govern central. Per aquests motius, es necessita que la població, els sectors econòmics i les institucions públiques illenques mostrin el seu rebuig a aquests projectes. Les prospeccions sísmiques, amb grans canonades repetides durant setmanes, afecten greument la vida marina i són incompatibles amb la preservació ambiental o amb els recursos pesquers. Per la seva part, la recerca de petroli no pot conviure amb unes zones que tenen la major part de la seva economia basada en el turisme de litoral. Els avanços en energia s'han de fer a partir de fonts renovables i compatibles amb els valors territorials, no amb la recerca de combustibles fòssils a zones d'alt interès natural i amb economies incompatibles. Si volem aturar aquest disbarat cal fer pinya i protestar de manera conjunta per frenar la tramitació i aconseguir que el govern central denegui les peticions d'autorització. Aquest DISSABTE, dia 25, es celebren manifestacions conjuntes a totes les illes. A Menorca, la concentració és a les 12 h AL CARRER DE SES MORERES DE MAÓ. No hi falteu i passau la veu.

AVUI PARLEM DE LA TOMÀTIGA DE MAR!


El tomàquet de mar (Actinia equina) és una espècie d'anemones de mar amb un cos curt i ample. És una espècie denominada així per la seva forma quan està fora de l'aigua.  Si parlem de la seva morfologia presenta un cos central llis, adherit a les roques amb una base que actua com a ventosa. Fa entre 5 i 7 cm d'altura i uns 6 cm de diàmetre. Són totalment de color roig i posseeixen de 192 a 200 tentacles, de 2 cm de longitud quan estan estesos, arranjats en cinc o sis corones. Per fora de les corones sol presentar 24-48 taques que poden ser blanques, roges, liles o blaves. Quan estan fora de l'aigua, pel retrocés de les marees per exemple, tenen els tentacles recollits i semblen un tomàquet petit per la forma esfèrica-piramidal que adopten, la talla d'uns 3cm i el color vermell, taronja o verd Normalment els tomàquets de mar es troben a la zona marina superficial i són animals forts. Poden resistir la força de les onades, la dessecació (al cloure's retenen l'aigua al seu interior, evitant la deshidratació), la salinitat i grans variacions de temperatures quan es queden a sec, per això habiten en zones verticals indiferentment de que siguin zones calmades o més tempestuoses. No solen viure a profunditats superiors als 2 m. Els tomàquets de mar viuen agafats a les roques. Són carnívors i s'alimenten de petits animals com peixos i larves de crustacis que porta la corrent fins a la seva posició. Les poblacions locals solen ser clonals tot i tenir un comportament solitari. La seva forma i aparença atractiva fa que la gent els agafi però el tomàquet en sentir qualsevol contacte/agressió allibera una substància verinosa que cou una mica (el verí del tomàquet no és massa agressiu però irrita lleugerament i produeix corissó als infants). Aquest mateix verí, contingut en uns sacs marginals de color blau, s'usa també per allunyar els seus companys de la mateixa espècie quan s'acosten massa, ja que per a ells és més irritant. El tomàquet de mar té una reproducció ovípara. No es coneix gaire el mecanisme, però pot ser que llencin els òvuls i espermatozoides a l'aigua, és a dir, són de reproducció externa. També sembla que les larves es desenvolupen dintre de la mare, que al final les expulsa per la boca quan han arribat a un cert grau de maduresa

AVUI PARLEM DEL MOLL ROQUER!


El moll de roca, moll borratxo, moll roquer, moll ver o roger de roca (Mullus surmuletus) és un peix de la família Mullidae que acostuma a viure en petits grups però també en solitari. Espècie bentònica i gregària (forma petits grups), viu sobre fons de sorra, roca i graves de la plataforma continental, dels 0,5 fins als 400 m. Pot assolir una talla màxima de 40 cm, comuna entre 10 i 25 cm. Cos allargat i una mica comprimit. Té Escates grans i molt caduques. Línia lateral, ben visible, amb 33-37 escates. Perfil cefàlic suau; mentó amb dos barbillons llargs, mòbils i articulats en la seua base. ulls elevats, situats gairebé en el perfil cefàlic. Té una boca petita i protràctil; dents sobre el vòmer i els palatins, però absents del maxil·lar superior (adults) i presents als que són més petits de 10 cm. Té un opercle sense espines. Dues aletes dorsals curtes i ben separades; la primera espinosa i la segona, formada per una espina i radis tous. L'anal, curta, oposada a la segona dorsal, amb espines i radis tous. Les pectorals, quasi tant llargues com la distància que separa la seua base de l'extrem posterior del maxil·lar. Ventrals toràciques i, lleugerament, més curtes que les pectorals. La caudal escotada. Coloració general vermellosa amb tres bandes grogues longitudinals. Primera dorsal amb bandes grogues i marronoses. Escates orlades de color marró.  S'alimenta de petits invertebrats bentònics, principalment de cucs i crustacis. Sexualment madurs als 14 cm (un any). La reproducció té lloc d'abril a juliol. 

EN TARIK I LES OBLADES

En Tarik, és un home normal i corrent. Nascut al Marroc, llicenciat  en Filologia Anglesa fa més de 20 anys que viu entre nosaltres.  Té la nacionalitat espanyola i treballa a la recepció d' un conegut Hotel de Calan Bosch i Son Xoriguer.  El que el fa potser una mica diferent de la resta és la seva curiosa afició. Des de fa uns mesos quasi a diari, cuida una mola d' oblades que viu i l' espera puntualment tots els matins als replans de sa Farola. Allà els hi dona una bossa de pa, que ha sobrat el dia anterior  dels  restaurants  i bars de l' hotel on treballa.  A la mola d' oblades s'hi han afegit algunes salpes i sargs i els sempre oportuns morets, i fan les delícies de petits (en la foto podeu veure en Tarik i a la seva esquerra el petit Magí Bonet de 5 anys,  nebot d' un cap escolta de l' A.E. Sant Antoni Maria Claret que va passar una estona molt agradable donant de menjar als peixos), grans i molts de turistes de totes les nacionalitats, que solen gaudir de l' espectacle de veure els brolls de les oblades i el seu elevat  nombre o banyar-se fins i tot entre els peixos, mentre aquestes els rodegen pacíficament. Doncs esperem que en un futur proper la zona sigui protegida i que es puguin veure aquestes espècies i moltes d' altres . 

AVUI PARLEM DE L' ESCORPORA!


L'escórpora de penyal (Scorpaena maderensis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids. Pot assolir 14 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10). Cos oblong i rabassut. Cap gros, parcialment cuirassat i de color marró amb taques blanques. Aleta dorsal amb 12 espines, 9 radis tous i taques marronoses. Aleta pectoral amb taques fosques allargades. Les altres aletes presenten taques marrons i blanques. El cos és fosc amb algunes àrees pàl·lides. Té 24 vèrtebres. Té glàndules verinoses. Cal anar molt en compte amb aquest animalet. Viu entre 20-40 m de fondària, habita en fons rocallosos, sorrencs o fangosos, esculls de corall i algars de poca fondària Menja crustacis i peixets els quals captura gràcies al seu increïble mimetisme. Aquesta espècie s'adapta a viure bé en captivitat i formen part del comerç internacional de peixos d'aquari.

QUE I ON PUC PESCAR A MENORCA I LES BALEARS!

Benvolguts amics i amigues, avu parlarem sobre les espècies que es poden pescar i les que s' han de deixar estar allà on es troben, sino ens pot caure una bona sanció econòmica a sobre. Podem pescar peixos, cefalòpodes (pops, sípies i calamars) i puu. • Com a regla general, podem pescar fins a 5 kg més una peça per llicència i dia. • Si som 5 o més persones dins una embarcació amb llicència d’embarcació, no podem superar mai els 25 kg en total i 1 peça. • Hi ha algunes espècies que tenen una talla mínima de captura. • Si pescam algun exemplar de captura prohibida o que no compleix la talla mínima establerta, l’hem de retornar a la mar, viu o mort • No podem pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes d’esca, gambes, etc. ON ES POT  PESCAR? A tot el litoral i aigües obertes, EXCEPTE: • A l’interior d’instal·lacions portuàries. • A menys de 100 m de llocs freqüentats per banyistes. • A la platja entre les 7 i les 22 hores, entre l’1 de maig i el 30 de setembre. • A menys de 250 m de qualsevol ormeig de pesca professional, incloent-hi els capcers per a la llampuga. • A les zones de protecció especial (reserves integrals) i zones de veda de les reserves marines. • Al parc nacional marítimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. • Al litoral des de terra del parc natural de Sa Dragonera. • Al litoral des de terra a les reserves naturals dels illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa). • Al litoral des de terra a certes zones del paratge natural de la serra de Tramuntana (zones d’exclusió) . • A certes zones del litoral de Formentera (Pesca submarina). Doncs ja ho sabeu!.