SANT JORDI 2015: ES CASTELL DE SANT NICOLAU

Hola amics o amigues!. Avui parlem del Castell de Sant Nicolau, la zona on es durà a terme l' acte de Benvinguda al Sant Jordi 2015. Situat en la sortida  del port de Ciutadella, data de la fi del segle XVII, va ser construït per defensar l'entrada al mateix. A la badia de Ciutadella actualment hi ha dues torres de defensa costaneres: El Castell de Sant Nicolau al port i que defensava l'entrada al mateix, i el Castell de Sa Caleta. El primer és d'època anterior a la resta de torres de defensa construïdes al segle XVIII, i va ser construït poc després de modernitzar les murades de Ciutadella. L'any 1756 van desembarcar els francesos i van travessar tota l'illa per assetjar el castell de Sant Felip (Maó) , per la qual cosa no podia descuidar la defensa seu port. En època dels anglesos va ser reforçat amb la construcció del Castellar de sa Caleta, proper al port. El Castell de Sant Nicolau és una torre on el seu únic accés a l'interior és per una porta rectangular amb decoracions d'estil barroc i figures en baix relleus que representaven l'escut de la corona d'Aragó i altres escuts a banda i banda, més petits, atribuïts a la Universitat General de Menorca i al governador de l'illa quan la torre va ser construïda. Té una escala de cargol a prop de la porta d'entrada que facilita l'accés al pis superior i segueix fins al cim d'una petita torre, que tenia funcions de talaia, possiblement per mantenir la comunicació visual amb les talaies d'Artruix i Bajolí. El Castell disposa d'una fossa perimetral de vuit metres d'amplitud i de més de dos metres de profunditat, amb un pont llevadís davant la porta. Actualment el Castell de Sant Nicolau té les portes obertes al públic perquè pugui ser visitat en temporada turística, i es poden concertar visites en grups durant l'hivern dirigint-se al seu actual propietari, l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca.

AVUI PARLEM DEL SARG!


El sarg, el sard (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes. Pot arribar als 45 cm de llargària total i assolir un pes de 1.870 g a la Mediterrània. A l'Atlàntic assoleix una talla i un pes superiors: 4 kg. Cos alt, oval i comprimit lateralment. Tant el cap, de perfil convex, com la boca són grossos. Els llavis són fins i presenta 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres. L'aleta dorsal és única i llarga. Les pectorals són llargues. Les pèlviques són curtes i tenen una espina bastant forta. La caudal és escotada. És de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal, i amb les aletes pelvianes negres. Els exemplars més vells poden prendre una coloració més fosca. La vora de la caudal és negra. Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotúries). També pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves són omnívors i els adults carnívors. Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la Mar Mediterrània la reproducció té lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proteràndric o presentar sexes separats. És una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), però no rebutja ni les praderies de Posidònia oceànica ni els fons sorrencs fins als 50 m.   Quan l'onatge és fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques. Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar. És present tot l'any prop del litoral, essent els individus més grossos els que s'hi apropen més quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes. Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa). Els joves són més gregaris que els adults. És freqüent que comparteixi els forats i roques amb escorballs. La presència de variades (Diplodus vulgaris) per damunt les roques pot indicar la presència de sards davall les pedres. Té una longevitat aproximada de 10 anys. 

ZONA D' ACAMPADA SANT JORDI 015: ES PINARET

Hola amics i amigues escoltes. Avui parlarem de la zona d'acampada del Sant Jordi 2015. La casa de colònies des Pinaret i la zona recreativa, verda i esportiva municipal, que  estan ubicades al km 2 de la carretera de Santandria, anant en direcció al cap d’Artrutx, i queda a l’esquerra de la carretera. Hi ha un indicador a l’entrada que assenyala les diferents àrees: recreativa, casal de colònies i aula de natura. Actualment no s’autoritzen acampades a la zona des Pinaret, però en el cas del Sant Jordi, especial entre altres si que està permesa.  Des de Ciutadella s’hi pot anar a peu en 30-40 minuts; al costat de l’entrada hi ha una aturada d’autobús. En referència al casat, és tracta d’una edificació de dues plantes, amb un ample pati exterior i serveis sanitaris amb dutxes en un mòdul a part. Disposa de cuina amb equipament, menjador que es pot fer servir com a sala de tallers o reunions, habitacions comunitàries amb lliteres i capacitat per a 30 persones, i aula de natura annexa. Les instal·lacions també compten amb amples zones de pinar per fer activitats a l’aire lliure.   Les activitats que s’hi poden realitzar són: colònies d’estiu, estades escolars, tallers de natura i de manualitats, excursions, convivències, reunions, cursets i seminaris. La casa de colònies des Pinaret està en funcionament tot l’any. L’Ajuntament gestiona el casal els caps de setmana, els dies festius i les vacances escolars. Les reserves per a aquests dies s’han d’adreçar a l’Àrea d'Educació de l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca:  Àrea d'Educació,  Plaça des Born, 15 , Tel. 971 48 29 55 . La resta de la setmana i de l’any és la Conselleria d’Educació del Govern Balear qui gestiona el casal, i les reserves es poden fer directament as Pinaret. Tel. 971 48 17 02. 

AVUI PARLEM DE L' ORADA!

L'orada, l'aurada, la daurada, la doradeta o la moixarra (Sparus aurata) és una espècie de peix pertanyent a la família dels espàrids i l'única del seu gènere.  Els exemplars més vells poden pesar més de 15 kg i passar dels 70 cm de longitud, tot i que la seua mida normal és de 35.Té el cos ovalat, comprimit per ambdós costats i de color gris platejat al ventre, verd blavós al dors i groc grisenc als flancs. El Cap és gran, arrodonit i amb la vora dorsal corbada. Té els ulls petits, les galtes escamoses i el preopercle sense escates. Boca baixa i molt poc inclinada. Llavis gruixuts. La primera filera de dents està composada per 4, 5 o 6 ullals punxeguts, subjectes a unes fortes mandíbules. Les dents molars se situen després dels ullals, en 4 o 5 fileres. Té una gran taca negra a l'origen de la línia lateral (la qual desborda per l'opercle i on va subratllada per una àrea vermellosa), una franja daurada entre els ulls (vorejada per dues zones fosques) i els extrems de la cua vorejats de negre. Musell fosc i de mida més del doble de llarg que el diàmetre de l'ull. Presenta una sola aleta dorsal. Onze espines i 13-14 radis tous a l'aleta dorsal, i 3 espines i 11-12 radis tous a l'anal. Aletes dorsal i anal amb la part anterior espinosa i la posterior tova. Aletes pectorals llargues i punxegudes. Es nodreix de peixos, crustacis i mol·luscs, especialment de bivalves (com ara, musclos i ostres),  els quals desenterra amb la seua cua per després triturar-ne les valves i menjar-se'n la carn. També pot alimentar-se d'algues i posidònies. La reproducció ocorre entre els mesos d'octubre i desembre, i la maduresa sexual els arriba, als mascles, abans dels dos anys de vida (20-30 cm de llargària), i a les femelles, entre el segon i el tercer any (30-40 cm). Aquest fenomen s'explica perquè aquesta espècie és hermafrodita i, en una primera etapa, actua de mascle i, posteriorment, de femella. Molt apreciada pel seu cultiu en  piscifactories. 

SANT JORDI 2015

Benvolguts/des amics i amigues. Ens complau mostrar-vos el cartell de la propera diada del Sant Jordi,  patró  Escolta que els membres del moviment de Menorca celebrarem a l' area recreativa municipal d' es Pinaret de Ciutadella de Menorca els propers dissabte 25 i diumenge 26 d' Abril de 2015. El lema, "Cuidar el mar és feina de tots", ve acompanyat d' una preciosa imatge del port de Ciutadella (dels anys 70, testimoni de com canvien les coses), on es farà la presentació d' aquesta diada i serà el lloc de partida cap a les diverses activitats preparades entorn la proposta de moltes entitats de protegir una petita zona de la badia de Ciutadella per usos educatius i que en aquest blog podeu conèixer. Ruta a peu, activitats amb caiac per R/G i PiC & Trucs , sempre que el temps i el vent ens acompanyi ,passant pels famosos jocs pagesos a la platja de Santandria el Diumenge matí, pels nostres estimats i sempre atents Llops i Daines i acabant amb un petit , senzill però útil regal de comiat per a tots i totes els i les assistents a la Diada Escolta. Aquesta activitat és organitzada per l' A.E. Sant Antoni Maria Claret i compte amb la participació de tots els agrupaments de la illa, la col·laboració d' Escoltes de Menorca MSC, la regidoria de mediambient de l' ajuntament de Ciutadella , caixa colonya i  amics de la mar. Recordar per acabar que es durà a terme entre tots els i les participants una recollida de menjar per Caritas Menorca. Sempre a punt!

AVUI PARLEM DE L' ANFÓS


Avui toca parlar de l'anfós, el mero, el rei o el nero (Epinephelus marginatus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes. És de costums bentòniques i no forma grans grups.És sedentari i territorial (els joves poden compartir la mateixa cova). Abandona la seua cova per desplaçar-se cap a zones de caça, compartint en aquesta zona els forats amb sargs i escorballs, els quals aprofiten les restes del menjar.  Si parlem de l' alimentació l' anfós menja crancs i polps, tot i que els individus més grossos, en canvi, prefereixen alimentar-se de peixos, especialment d'aquelles espècies associades als esculls de corall. Durant la primavera s'atraca a la costa per poder alimentar-se de calamars i sípies. referent a l' hàbitat, es pot trobar des de pocs metres de fondària fins als 300 m. Parlant de la reproducció direm que és hermafrodita proterogin. Les femelles assoleixen la maduresa sexual quan tenen 5 anys i els mascles als 12. Als 7-10 anys les femelles passen a mascles segons l'estructura demogràfica del grup. Es reprodueix durant l'estiu.Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i als 60 kg de pes per acabar dir que és un animal prou curiós,  mimètic: la seua coloració varia des d'un to marró clar a un color més verdós, amb els costats més clars i la cara ventral groguenca. Pot presentar distintes formes de coloració segons l'estat emocional i reproductor. 

AVUI PARLEM DE LES NACRES...!


La nacra (Pinna nobilis) és un mol·lusc bivalve endèmic del mar Mediterrani i n'és el més gros ja que pot arribar a fer un metre de llargada i arribar a viure uns vint anys. És de color bru i es fica de manera vertical en la sorra sovint dins de prats de posidònia. Té una mena de pilositat (byssus) que  empra per subjectar-se al fons marí. Viu a profunditats de fins a 20 metres. Abans era una espècie comuna però actualment ha passat a la categoria d'espècie amenaçada, per la sobrepesca, la contaminació, la desaparició de les posidònies i les àncores dels vaixells. Com a anècdota i com a part dels esforços de recuperació del  desastre del creuer  Costa Concòrdia, a Itàlia (2012), un grup de voluntaris va traslladar de forma manual  unes quasi dues-centes  Pinna nobilis a una zona propera, perquè vivien prop de les restes del naufragi i haurien estat destruïts pels treballs de re-flotació del vaixell  que actualment es duen a terme.