SANT JORDI 2015: SA CALETA

Bon dia amics i amigues. Avui coneixerem una mica més sa Caleta d’en Gorries o sa Caleta, que està a dos quilòmetres de Ciutadella, situada entre Torre des Castellar (torre de vigilància costanera del segle XVIII i des de on es gaudirà d’unes excel·lents vistes panoràmiques) i Cala Santandria, així com pròxima a la urbanització Cala Santandria.  En concret, aquest racò costaner s’ha format al marge dret de la bocana de Cala Santandria (zona nord, nord-est), i el seu topònim "caleta" es refereix a la seva mida diminuta.  Aquest entrant de mar es caracteritza per tenir a les seves proximitats la presència de habitatges residencials, un talús d’arena, una costa abrupta, espadats de baixa altura coronats per vegetació, una exposició a vents de sud-oest, oest, una brisa lleugera, un aigua tranquil·la, neta i transparent, una pendent suau, així com una afluència alta de banyistes locals i turistes.  Les condicions marines i subaquàtiques aconsellen el fondeig de barques petites. Es recomana al navegant que fondegi a la veïnada Cala Santandria (dos hectòmetres d’amplària a la seva entrada i set de llàrgaria, així com localitzada a 3,5 milles marines de Cap d’Artrutx), la qual es troba al paire dels corrents eòlics de l’oest, encara que ben resguardada de la resta de masses d’aire, posseeix un llit marí arenós, manca de baixos perillosos i inclús es pot varar a prop de la vorera. L’accés per carretera és senzill seguint les indicacions viàries i els desviaments. El vehicle particular es podrà estacionar de manera gratuïta pels voltants. També es pot arribar mitjançant l’ús del transport públic. Sempre a punt.

AVUI PARLEM DE L' OBLADA!

L'oblada o doblada (Oblada melanura) és una espècie de peix teleosti de la família dels espàrids i l'única del gènere Oblada. Els exemplars més vells arriben als 34 cm de longitud,  encara que la mida més normal és de 20. Cos ovalat (semblant al del mabre, però amb el musell més curt), allargat, comprimit lateralment i amb els perfils dorsal i ventral corbat. Color gris platejat, amb el dors més fosc i blavós. Franges motejades fosques, longitudinals i difuses. Opercle negre. Boca petita, orientada cap amunt, amb les mandíbules extensibles (iguals en longitud) i amb nou dents incisives a cada mandíbula, seguides d'altres similars que recorden les canines (còniques i esmolades) i molars d'aspecte granulat. Ulls grossos.  Aleta dorsal llarga (amb 11 radis espinosos i 13-14 tous), pectorals llargues i agudes, pèlviques petites, anal xicoteta (amb 3 radis espinosos i 12-14 tous), i caudal escotada. Sobre el peduncle caudal es pot veure una taca negra envoltada de blanc, característica de l'espècie, ja que és present, fins i tot, a les formes joves de menys de 2 cm de llargària. Línia lateral ben marcada.  Forma grans moles i és com la majoria de peixos que podem trobar a Menorca, totalment inofensiva pels humans. És hermafrodita i la reproducció té lloc entre els mesos d'abril i juny. La fecundació és externa i les larves romanen en el plàncton fins a finals d'estiu.  Pescada artesanalment  des de fa molts anys a Menorca, juga un important paper en l'ecologia costanera ja que es nodreix de petits organismes (els quals, altrament, podrien proliferar de manera excessiva), controla la població d'altres peixos en consumir llurs postes i alevins, i és presa dels grans depredadors costaners. Pel que fa a les seues principals amenaces, són totes aquelles que afecten el seu hàbitat (construcció de ports esportius, dragatge de platges, abocament de residus i sobrepesca).

SANT JORDI 2015: SA PLATJA GRAN

Bon dia amics i amigues. Avui coneixerem una mica més la Cala des Degollador o sa Platja Gran que forma part del litoral urbà de Ciutadella. Està situada a 10 minuts caminant des de la plaça de l’Ajuntament, entre Port de Ciutadella (la segona instal·lació portuària en importància de Menorca, darrera l’infraestructura marítima del Port de Maó) i Punta des Gegant, així com flanquejada pel Castell de Sant Nicolau i la urbanització Son Oleo, i amb la localitat de Ciutadella, a molts pocs metres al sud, com a telò de fons.  Aquest entrant de mar es caracteritza per esser molt allargat (s’endinsa en terra ferma mig quilòmetre) i estret, així com per tenir unes dimensions reduïdes, un talús d’arena, un paseig marítim, una exposició a vents de component sud-oest, oest, una brisa lleugera, un aigua tranquil·la, una pendent suau i una afluència mitjana de banyistes locals (famílies) i turistes.  Les condicions marines i subaquàtiques són aptes per al fondeig d’embarcacions. La bocana d’aquesta màniga de mar té una amplària que oscil·la entre 50 i 80 metres i fons arenós, localitzat a gairabé set metres de profunditat, la qual disminueix gradualment fins a la vorera. A la zona central de l’entrada es troba l’Illot de sa Galera (30 metres de llarg i 10 d’ample). A la part dreta existeix un entrant petit, amb uns pocs metres d’arena, conegut com a sa Platja Petita.  L’accés per carretera és senzill seguint la senyalització viària i els desviaments. El vehicle particular es pot estacionar gratuïtament pels voltants. També es pot arribar a peu des de la plaça de Europa de Ciutadella. El passeig pels seus carrers serà una delícia. Sempre a punt!

SANT JORDI 2015: ES CASTELLAR

Bon dia amics escoltes. Avui parlarem d'unes restes arqueol·lògiques ben interessants que visitaran si tot marxa sobre el previst tots els nostres (de Menorca)  RiG el proper 26/04/015. Es tracta des Castellar. Situat a la cala de Santandria, molt a prop de Ciutadella, a la zona hi desembarcaren  l’abril de 1756 l’exèrcit francès comandat pel duc de Richelieu. Els francesos foren ben rebuts pels ciutadellencs i les seves autoritats i, després de cantar un solemne tedèum a l’església de Santa Maria (avui catedral de Menorca), es dirigiren a Maó per posar setge al castell de Sant Felip. Molts anys més tard, els britànics decidiren defensar aquest indret i aixecaren una torre a la riba septentrional de l’entrada de la cala. És la torre coneguda com es Castellar de sa Caleta, per estar més a prop de la Caleta d’en Gorries. La torre, construïda entre 1799 i 1802, té un aspecte molt original, molt diferent del de la resta de torres del litoral menorquí. Està enmig d’un fossat empedrat de sis metres d’ample, defensat per un parapet de pedra que només deixa sobresortir la terrassa superior. La torre és de marès, i s’hi accedeix per un passatge subterrani que parteix del parapet exterior. Un seguit d’espitlleres permetien defensar el fossat, mentre que a la terrassa s’hi podien instal·lar una o dues peces d’artilleria. Pot dir-se que es tracta de l’únic edifici d’època britànica de Ciutadella. Sempre a punt! 

AVUI PARLEM DE LES LLISSES!


Els mugílids (Mugilidae) coneguts comunament en català com llísseres o llisses és una família de peixos que pertany a l'ordre dels mugiliformes. Cos afusat i robust, proveït de grans escates adherents i no té línia lateral. Pot arribar als 3 kg de pes. Cap pla per la part superior i molt desenvolupat (per això hom els anomena cabeçuts o cap-grossos -encara que aquest nom sol aplicar-se a la llissa llobarrera-). Morro curt i obtús deprimit dorsalment. Boca petita i fesa transversalment, i presenta a la zona mitjana de la mandíbula inferior un tubercle que s'allotja a la mandíbula superior quan la boca es tanca. Llavis carnosos. Dents petites o bé no existeixen. Els ulls solen ésser grans, estan relativament separats entre sí i poden presentar una membrana adiposa.  Tenen dues aletes dorsals, molt separades (la primera està formada per quatre radis espiniformes i la segona, per radis tous ramificats). Les aletes pectorals es troben a la part mitjana superior del cos disposades horitzontalment. La coloració dorsal és gris plumbosa i el ventre, platejat.  S'alimenten de petits invertebrats i d'algues filamentoses. És molt freqüent que absorbeixin el llim del fons per extreure'n petites partícules alimentàries, que són filtrades per les espines branquials i triturades per les dents faríngies. L'estómac, molt musculós, es troba seguit d'un intestí molt allargat. Són peixos de costums pelàgics i, per tant, molt bons nedadors. Penetren sovint en aigües salobroses i dolces (però no s'hi reprodueixen) i tenen una marcada preferència per zones de pol·lució domèstica i per ports.  N'hi ha espècies que, en moltes zones litorals continentals, poden ésser considerades com a sedentàries.

SANT JORDI 2015: ES CASTELL DE SANT NICOLAU

Hola amics o amigues!. Avui parlem del Castell de Sant Nicolau, la zona on es durà a terme l' acte de Benvinguda al Sant Jordi 2015. Situat en la sortida  del port de Ciutadella, data de la fi del segle XVII, va ser construït per defensar l'entrada al mateix. A la badia de Ciutadella actualment hi ha dues torres de defensa costaneres: El Castell de Sant Nicolau al port i que defensava l'entrada al mateix, i el Castell de Sa Caleta. El primer és d'època anterior a la resta de torres de defensa construïdes al segle XVIII, i va ser construït poc després de modernitzar les murades de Ciutadella. L'any 1756 van desembarcar els francesos i van travessar tota l'illa per assetjar el castell de Sant Felip (Maó) , per la qual cosa no podia descuidar la defensa seu port. En època dels anglesos va ser reforçat amb la construcció del Castellar de sa Caleta, proper al port. El Castell de Sant Nicolau és una torre on el seu únic accés a l'interior és per una porta rectangular amb decoracions d'estil barroc i figures en baix relleus que representaven l'escut de la corona d'Aragó i altres escuts a banda i banda, més petits, atribuïts a la Universitat General de Menorca i al governador de l'illa quan la torre va ser construïda. Té una escala de cargol a prop de la porta d'entrada que facilita l'accés al pis superior i segueix fins al cim d'una petita torre, que tenia funcions de talaia, possiblement per mantenir la comunicació visual amb les talaies d'Artruix i Bajolí. El Castell disposa d'una fossa perimetral de vuit metres d'amplitud i de més de dos metres de profunditat, amb un pont llevadís davant la porta. Actualment el Castell de Sant Nicolau té les portes obertes al públic perquè pugui ser visitat en temporada turística, i es poden concertar visites en grups durant l'hivern dirigint-se al seu actual propietari, l'Ajuntament de Ciutadella de Menorca.

AVUI PARLEM DEL SARG!


El sarg, el sard (Diplodus sargus) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes. Pot arribar als 45 cm de llargària total i assolir un pes de 1.870 g a la Mediterrània. A l'Atlàntic assoleix una talla i un pes superiors: 4 kg. Cos alt, oval i comprimit lateralment. Tant el cap, de perfil convex, com la boca són grossos. Els llavis són fins i presenta 8 dents incisives a cada mandíbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres. L'aleta dorsal és única i llarga. Les pectorals són llargues. Les pèlviques són curtes i tenen una espina bastant forta. La caudal és escotada. És de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa també sobre les aletes dorsal i anal, i amb les aletes pelvianes negres. Els exemplars més vells poden prendre una coloració més fosca. La vora de la caudal és negra. Menja mol·luscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotúries). També pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves són omnívors i els adults carnívors. Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la Mar Mediterrània la reproducció té lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proteràndric o presentar sexes separats. És una espècie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), però no rebutja ni les praderies de Posidònia oceànica ni els fons sorrencs fins als 50 m.   Quan l'onatge és fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques. Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar. És present tot l'any prop del litoral, essent els individus més grossos els que s'hi apropen més quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes. Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa). Els joves són més gregaris que els adults. És freqüent que comparteixi els forats i roques amb escorballs. La presència de variades (Diplodus vulgaris) per damunt les roques pot indicar la presència de sards davall les pedres. Té una longevitat aproximada de 10 anys.