REUNIÓ REGIDOR SEGURETAT CIUTADANA 2016

Dijous 28/01/016 a les 19.00h el Regidor de seguretat ciutadana  de l' ajuntament de Ciutadella el Sr. Oriol Barabad, va reunir-se amb els i les nostres PiC per tractar algunes infraccions que hem recollit cada cop que anem amb les unitats escoltes a la vorera del mar. Aquí teniu la llista alguns fets de la qual segur que heu observat alguns cops: Deixar deixar fems i residus humans a les zones de bany. Tenir cans amollats a les platges i zones de bany a hores de màxima afluència de persones. Pesca en zones portuàries / pesca sense llicència.  Amollar l' àncora dels iots sobre zones de posidònia oceànica. Fer pesca submarina dins platges i zones abalisades i segurament sense llicència. Obrir aixetes de sentina i buidar aquestes aprop de la costa. Fondejar inconsideradament en ANEI´s (La Vall, Son Saura, Macarella...) Navegar a més de 3 nusos en les entrades i sortides del port i dels canals d' accés a les platges, Navegar dins la zona prohibida dels 50 metres de costa per a totes les embarcacions (molestant i posant en perill a usuaris de caiacs, pescadors amb llicència, apneistes i nedadors d'aigües obertes) . No respectar la distància de seguretat ni les boies de senyalització d' activitats subaquàtiques. Navegar (conduir un vaixell) baix els efectes de l' alcohol, sense titulacions o amb més ocupants que els permesos pel reglament o titulacions i moltes altres infraccions que de moment no han causat de moment cap víctima mortal, però si nirvis, degradació del medi i alguna que altra forta discussió. El regidor ens ha informat sobre les infraccions o conductes  que des de el SECOM o la policia Municipal poden corregir i d' altres que estan baix jurisdicció de Costes, la CAIB  i la Guàrdia Civil i el Seprona, que inexplicablement conten solament amb 2 agents per cubrir tota Menorca!!!! . Però cal dir també que  si tot marxa sobre el previst l' estiu de 2016 hi haurà en servei dues embarcacions de de salvament que vigilaran els banyistes de totes les platges del terme de Ciutadella i potser el compliment de les conductes poc ètiques que caracteritzen a alguns turistes però sobretot  a alguns menorquins/es. Sempre a punt!

L'ESCAT

L'escat és una espècie de tauró que viu al fons mig colgat. Habitualment es troben en el fons sorrencs i fangosus des del litoral als 500 metres de fondària, encara que és més freqüent entre 50 i 100m.  Presenta un cos deprimit i ample, un cap gran i pla, les aletes pectorals s'expandeixen al costat del cap sense arribar a entresoldar-se pel davant, te dues aletes dorsals petites i endarrerides, no te aleta anal ni membrana nictitant. Respira apartir de cinc parells de fenedures branquials. Es de color canyella clar, amb taques brunes escapades de manera aproximadament simètrica per tot el cos. Es un tauró que aconsegueix els 160 ctms de longitid total.

CATXALOTS A LES ILLES!!

Bon dia!. Aquí teniu una més que interessant notícia sortida el 08/01/016  al menorca.info. Una comunidad de unos 400 cachalotes surca el Mediterráneo occidental, lo que convierte el mar de Balears en un «enclave estratégico de primer orden» para la conservación de esta especie. Así lo asegura la asociación Tursiops, que desde 2003 investiga los cetáceos en el Archipiélago. En estos 13 años de trabajo han fotografiado e identificado 86 ejemplares de cachalotes por lo que la entidad estima que la comunidad ronda los 400. La investigación de los cetáceos se realiza mediante sistemas acústicos, fotografías y ecolocalización, explican. Ahora, el resultado de todo este trabajo ha sido publicado en la revista de divulgación científica «Quercus» lo que supone un paso más en su empeño para preservar la biodiversidad marina.  El biólogo y presidente de Tursiops, Txema Brotons, explica que trabajan para que la zona de Llevante del mar de Balears sea declarada de especial interés y  así asegurar la vida de estos animales. En concreto las zonas con más población de cetáceos va «del sur de Formentera al norte de Menorca, por la zona del Levante»,  explica Brotons.  La investigación científica de la asociación cuenta con el apoyo de la Universidad Sant Andrews y en estos años han identificado «zonas de conflicto con la actividad humana, especialmente con el tráfico marino y la contaminación acústica». «Es muy importante determinar los corredores con más presencia de cachalotes para  evitar zonas de conflicto; en nuestras campañas hemos identificado tres animales que habían sido atropellados y presentaban heridas. Estos son los que han sobrevivido, no sabemos si otros han muerto», explica el presidente de Tursiops.  Brotons reconoce que en ningún caso están hablando de paralizar el tráfico marítimo sino de tomar medidas para evitar amenazas como las colisiones con grandes buques. «Soluciones hay muchas y diversas, lo que debe haberse es intención de investigar para tomar medidas», recalca.  Pero cualquier investigación requiere financiación, un tema que con la crisis se ha agravado. Txema Brotons lamenta que entre 2010 y 2012 la asociación que preside tuvo que paralizar las campañas de  investigación por falta de recursos. En 2013 reemprendieron la actividad científica solo gracias a los voluntariados medio ambientales. Sempre a punt!

AVUI PARLEM DE LA QUISSONA

L'agullat, aüllat, ferró, quelve o quissona (Squalus acanthias) és un petit tauró de color cendrós té cos allargat i fusiforme, dues aletes dorsals antecedides per una forta espina, la primera més grossa que la segona, sense aleta anal ni membrana nictitant, amb cinc parells de fenedures branquials, es de color gris clar o marronat, els costats més clars i el ventre blanquinós, taques clares, irregularment escampades pel dors i els flancs, que desapareixen amb l'edat. El mascle pot arribar a fer 100 cm de longitud i madura entre els 59 i 72 cm i la femella arriba als 120 cm de longitud i madura entre els 70 i 100 cm. Probablement es el tauró més freqüent del món i un dels més ben estudiats. Generalment se'l troba en moles separades per sexe i per edat. Els mariners més vells recorden, per exemple, la quissona de’n terra (Squalus acanthias), un dels taurons més abundants del món esvaït en temps recents a les nostres Illes. La quissona de fora (Squalus blainvillei) és una espècie similar que, tot i haver minvat molt, encara és present al Mar Balear. 


AVUI PARLEM DEL GUTXÓ BRUT O ULLÀS

El gutxo brut (Centrophorus granulosus) és una espècie de tauró que es troba al nord del Golf de Mèxic, l'Atlàntic oriental (des de França fins a la República Democràtica del Congo), el Mediterrani occidental i a les costes de Madagascar, Aldabra i Honshū. Té el cos subcilíndric amb el musell més aviat cònic. Sense aleta anal ni membrana nictitant. Amb dues aletes dorsals dotades d'espines. Les aletes pectorals es perllonguen cap enrere amb un llarg filament. Té cinc parells de fenedures branquials. Mostra color bru fosc uniforme amb el ventre clar.  Presenta uns denticles dèrmics quadrangulars visibles al primer cop d'ull. La seua longitud màxima és de 150 cm. Típic animal de fondària. Viu a la zona del talús continental en fons durs entre 100 i 1.400 m i habitualment als 200 m de profunditat. Pot formar petits grups. Menja cefalòpodes, crustacis i peixos com el lluç, el moll reial, el dimoni i la lluerna. És ovovivípar aplacentari. Els petits quan neixen fan entre 30 i 42 cm de longitud.

EL PORC MARÍ

El porc marí (Oxynotus centrina) és una espècie de tauró que es troba a l'Atlàntic oriental (des de la costa de Cornualla i la Mediterrània fins a les costes de Senegal). Presenta el Cos curt i alt, de secció triangular. És característica la seua primera aleta dorsal travessada per una espina dirigida cap endavant. Sense aleta anal. Amb cinc parells de fenedures branquials. Color marró o gris fosc, però sempre uniforme. Pell notablement rugosa. A la Mediterrània arriba a una longitud màxima de 80 cm, i aconsegueix la maduresa sexual als 50 cm.  De caràcter marcadament bentònic. Viu sobre fons fangosos o de sorra, des dels 50 m fins als 600. Passa el temps ajagut damunt del ventre i es comença a moure vers el crepuscle per cercar l'aliment. Sembla que grata el fons amb la seua espina dorsal anterior; posant-se de panxa enlaire, agafa els petits invertebrats que descolga. És un animal poc freqüent. Principalment cucs poliquets i d'altres exigus animals de fons de tot tipus. És ovovivípar, però hi ha pocs estudis sobre aquest aspecte. Té ventrades de 7 a 8 cries. Hi ha cites reproductives el març i l'abril.

PEIX XOVATO

El peix xovato (Hexanchus griseus) és pescat ocasionalment amb xarxes de ròssec i no ofereix gaire resistència, encara que alguns exemplars poden giravoltar-se i mossegar. té el cos allargat, amb el cap ample i el musell curt. Presenta sis parells de fenedures branquials. Sense membrana nictitant. Té la Boca ínfera i una sola aleta caudal molt endarrerida. La femella pot arribar als 482 cm de longitud i pesar 700 kg, però el mascle és més petit. Les femelles maduren sexualment quan tenen 450 cm. És Individu solitari que viu a una profunditat considerable sobre fons durs, entre els 200 i els 1.875 m, però pot aparèixer ocasionalment en aigües somes o per la superfície. Els més joves es troben més a prop de la costa. Durant el dia neda en aigües més fondes i ascendeix a la nit per alimentar-se. És lent i mandrós, però resistent. Es troba a les aigües tropicals i temperades de tots els oceans: l'Atlàntic occidental (des de Carolina del Nord fins a Florida i des del nord del Golf de Mèxic fins al nord de l'Argentina), l'Atlàntic oriental (des d'Islàndia i Noruega fins a Namíbia, incloent-hi la Mediterrània), l'Índic (Madagascar, Moçambic i Sud-àfrica), el Pacífic occidental (des de l'est del Japó fins a Nova Zelanda i Hawaii) i el Pacífic oriental (des de les Illes Aleutianes i Alaska fins a la Baixa Califòrnia -Mèxic-. També és present a Xile). Menja rajades, quimeres, altres taurons (practica el canibalisme intraespecífic), llampugues, emperadors, marlins, llengües de bacallà, lluços, palaies, raps, macrúrids, tríglids, i invertebrats com crancs, calamars, gambes, etc. També pot menjar carronya. És ovovivípar aplacentari. Pot tindre de 22 a 108 cries que, en néixer, fan de 65 a 70 cm. S'han citat acoblaments a la primavera i la tardor, i parts des de l'octubre fins al maig.