AVUI PARLEM DE LA CIGALA!


La cigala del Mediterrani (Scyllarides latus) és una espècie de cigala que es troba al mar Mediterrani i a l'est de l'oceà Atlàntic. És comestible i molt apreciada però actualment és rara per la sobrepesca. Els adults poden fer 30 cm de llarg, són d'hàbits nocturns, es camuflen i s'alimenten especialment de mol·luscs. Té molts depredadors. Els escil·làrids (Scyllaridae) formen una família de crustacis decàpodes palinurs. Tenen una forma molt característica, amb la closca deprimida, amb unes antenes planes veritables prolongacions del cos aplanat; habitualment no tenen pinces a cap pota. Viuen a ne la zona litoral, a les roques o a la sorra.  Vulgarment s'anomenen cigales, llagostes d'orelles o esclops. La cigala gran o cigala del Mediterrani, Scyllarides latus, pot arribar als 45 cm, i la petita, Scyllarus arctus no passa dels 12 cm.

AVUI PARLEM DEL LLOP!!


El llobarro, la llobina, el llop, el llop de mar o el mollet (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans. La forma juvenil es denomina pintat.  Sobre la morfologia podem dir: pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes. Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars. El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults. Llavis carnosos. Dues aletes dorsals. Presenta radis espinosos a totes les aletes. Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle. El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze. Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.  Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9°C o més calentes de 15°C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre un quart o mig milió d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i eclosionen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults. És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).  La seua esperança de vida és de 30 anys. És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris. Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, és tornen més solitaris. No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.

ELS PESCADORS I LA LIC DEL CANAL DE MENORCA

Vos reproduïm avui una notícia que va sortir el passat dimecres 6 d' agost al menorca.info . Los pescadores no quieren ni oír hablar de una hipotética prohibición, tal y como pide Oceana, de la pesca de arrastre en todo el Canal de Menorca, una vez éste sea declarado Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) por la Unión Europea. La decisión última recae en manos del Ministerio de Agricultura y Pesca que, una vez declarado LIC, tiene que elaborar un plan de gestión que limite las actividades permitidas en la zona protegida. «Si se prohibiera la pesca de arrastre en el Canal, el sector pesquero de Balears desaparecería, a no ser que las administraciones multiplicaran por 50 las ayudas, algo que dudo», alerta el secretario de la Federación de Cofradías de Pescadores de Balears, Antoni Garau, que recuerda que la pesca de arrastre supone el 70 por ciento de las capturas de los pescadores de las Islas. Además, asegura, saldría perdiendo el consumidor, ya que «el pescado que llegaría al mercado sería de piscifactoría o congelado, procedente de cualquier parte del mundo», algo que también afectaría al sector de la restauración y al turismo que no podrían ofertar pescado de Menorca. Pese a ello, los pescadores son conscientes que la protección del Canal es inminente e incluso necesaria, pero «tiene que ser compatible con la rentabilidad de las empresas pesqueras, ya que muchos han hecho grandes inversiones en renovar la flota y estas inversiones hay que amortizarlas», destaca Garau. En el Canal de Menorca faenan un total de 13 barcos de arrastre, cuatro de ellos de Ciutadella. El nostre suport als pescadors i demanem i esperem que des de la UE puguin  trobar una solució adequada al problema, que sigui bona per  tots/es els implicats/des.

L' ALGA PERENNE A LA PLATJA GRAN!

Un fet natural i normal (encara que a moltes persones els hi pot semblar negatiu) és el que avui publiquen el menorca.info i la seva versió en paper el Menorca. "No está siendo el mejor año para la Platja Gran de Ciutadella. La playa urbana de la ciudad no invita este verano al baño. Y se ha notado en la afluencia de bañistas. Está inmersa en un problema crónico de falta de arena, lo que a su vez provoca que esté repleta de algas. Un problema que este año, debido a las corrientes y a las rissagues, ha ido a más. Ello dificulta las tareas para retirar las algas. Y es más, cuando el Servicio de Limpieza de Playas ha logrado retirarlas, ha venido un temporal y la  ha vuelto a llenar de posidonia. Así lo explica el conseller de Cooperación Local, Juanjo Pons que asegura que «este año se ha perdido más arena de lo habitual», y claro «sin arena no podemos hacer nada», en cuanto a retirada de algas. Ha sido tal la arena perdida que se han hallado los cimientos de una antigua pared seca que delimitaba la playa, a cinco metros de la orilla, explica la directora insular Assumpta Vinent. A la falta de arena también se la ha añadido la llegada, debido a las lluvias, de gravilla procedente del Canal Salat, dejando la playa en peores condiciones. El servicio de playas «ha intentado de todo», para que la playa estuviera en perfectas condiciones. Durante épocas se «han dejado las algas, para que hagan de barrera y no perder más arena» e incluso se ha recogido muestras de arena del fondo de la orilla para determinar si sería posible regenerar la cala, aunque al final los técnicos lo desaconsejaron. No obstante, y pese a que «ha sido la playa más mimada», los resultados no han sido muy satisfactorios. Y pese a que se sigue actuando, las esperanzas se centran en que «el año que viene haya más arena»".

AVUI PARLEM DE MORRUDA


La morruda, auradeta o oradeta ( Diplodus puntazzo) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes freqüent a la Mediterrània. Si expliquem la seva morfologia, aquest animal pot arribar als 60 cm de llargària total. Aspecte molt semblant al sard però té la boca més aguda i protràctil (a més de ser petita i obliqua), i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades. El cos és oval, alt i bastant comprimit lateralment. El cap és còncau i el tret més característic n'és el morro punxegut. Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre. Els incisius es troben orientats cap endavant. La dorsal és única. Les pectorals són llargues i punxegudes. Les pèlviques i l'anal són curtes. La caudal és escotada. És de color gris platejat amb una taca negra en el peduncle caudal. La caudal és de color negre. Si parlem sobre la seva reproducció, és un peix hermafrodita proteràndric. Es reprodueix durant la tardor. Els ous (que fan 85 mm) i les larves (1,7 mm quan eclosionen) són planctònics. Els alevins formen bancs i, a mesura que creixen, es tornen solitaris.  Menja petits organismes bentònics animals (esponges, cnidaris, mol·luscs i gambes) i vegetals. És solitari amb els individus de la seua espècie, però és freqüent que acompanyi altres espàrids. Els joves són més costaners i gregaris que els adults. S'ha introduït a piscifactories ja que és el sard que creix més ràpid després de l'etapa juvenil.

TRAVESSIA SOLIDÀRIA DEL CANAL DE MENORCA

Gran noticia que publicava el menorca.info en les seves edicions impresa i electrònica del passat divendres 25/07. Vos la presentem íntegra. Prueba superada y con récord incluido. La aventura solidaria «Tres hombres contra el mar», que consistió en cruzar a nado el Canal de Menorca, se saldó con éxito ayer a las seis de la tarde, cuando después de 11 horas y 50 minutos de travesía, Félix Campano establecía una nueva marca, superando a los ocho nadadores que habían recorrido la distancia entre Cala Ratjada y el Cap de Artrutx con anterioridad. A continuación lo hicieron Jacobo Parages (12 horas y cinco minutos», impulsor de la iniciativa destinada a recaudar fondos para luchar contra la leucemia infantil, y Peio Ormazábal, pocos minutos después. Ya en tierra firme, Parages reconocía que había sido una experiencia «fantástica e inolvidable», y que el trió se sentía orgulloso de unirse al club de deportistas que han superado el reto por una buena causa. Las condiciones de la mar fueron muy buenas durante la mayor parte de la travesía, lo que les permitió nadar a buen ritmo, aunque hubo momentos de bastante oleaje. No obstante, el sonido de la bocina que escuchaban cada vez que alguien hacía un donativo fue «un gran apoyo», explica Parages, quien comenta que «sonó tantas veces que al final se rompió». Y es que al final de la jornada se había logrado sumar 7.000 el euros a la recaudación,  que ayer se situó en 51.451 euros.

L' AREA MARINA EDUCATIVA AL MÈDIT

Benvolguts amics i amigues. El passat dijous 17 a les 23.30h aproximadament, n' Albert "Dito" i en Joan Florit "Fly" als dos de l' A.E. Federico Pareja  acompanyats per 12 escoltes més (en la foto els podeu veure juntament amb la Srta. Bibiana Schönhöfer directora del festival)   , varen presentar sobre la terrassa de conegut bar del port de Ciutadella "Jazzbah" els objectius i projecte de protecció de l' area Marina Educativa que com sabeu afecta a la zona de "sa Platja Gran" i sa Farola. El Mèdit és un festival de cinema que es celebra des de fa 6 anys a Ciutadella  aglutina varies seccions al llarg d' una intensa setmana d' activitats i films. Els presents pogueren escoltar en boca del nostre Rànger els problemes que afecten a la zona (sobrepesca, fondejos incontrolats i contaminació)   i poc després visualitzaren el curt (presentat fora de concurs) de la sobrepesca, elaborat com sabeu per Slabondesigns i en Macià Florit el passat estiu el qual podeu veure si visitau la secció "publicitats" d' aquest blog .  Sempre a punt!.