AVUI PARLEM DE L' ANFÓS


Avui toca parlar de l'anfós, el mero, el rei o el nero (Epinephelus marginatus) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes. És de costums bentòniques i no forma grans grups.És sedentari i territorial (els joves poden compartir la mateixa cova). Abandona la seua cova per desplaçar-se cap a zones de caça, compartint en aquesta zona els forats amb sargs i escorballs, els quals aprofiten les restes del menjar.  Si parlem de l' alimentació l' anfós menja crancs i polps, tot i que els individus més grossos, en canvi, prefereixen alimentar-se de peixos, especialment d'aquelles espècies associades als esculls de corall. Durant la primavera s'atraca a la costa per poder alimentar-se de calamars i sípies. referent a l' hàbitat, es pot trobar des de pocs metres de fondària fins als 300 m. Parlant de la reproducció direm que és hermafrodita proterogin. Les femelles assoleixen la maduresa sexual quan tenen 5 anys i els mascles als 12. Als 7-10 anys les femelles passen a mascles segons l'estructura demogràfica del grup. Es reprodueix durant l'estiu.Els mascles poden assolir els 150 cm de longitud total i als 60 kg de pes per acabar dir que és un animal prou curiós,  mimètic: la seua coloració varia des d'un to marró clar a un color més verdós, amb els costats més clars i la cara ventral groguenca. Pot presentar distintes formes de coloració segons l'estat emocional i reproductor. 

AVUI PARLEM DE LES NACRES...!


La nacra (Pinna nobilis) és un mol·lusc bivalve endèmic del mar Mediterrani i n'és el més gros ja que pot arribar a fer un metre de llargada i arribar a viure uns vint anys. És de color bru i es fica de manera vertical en la sorra sovint dins de prats de posidònia. Té una mena de pilositat (byssus) que  empra per subjectar-se al fons marí. Viu a profunditats de fins a 20 metres. Abans era una espècie comuna però actualment ha passat a la categoria d'espècie amenaçada, per la sobrepesca, la contaminació, la desaparició de les posidònies i les àncores dels vaixells. Com a anècdota i com a part dels esforços de recuperació del  desastre del creuer  Costa Concòrdia, a Itàlia (2012), un grup de voluntaris va traslladar de forma manual  unes quasi dues-centes  Pinna nobilis a una zona propera, perquè vivien prop de les restes del naufragi i haurien estat destruïts pels treballs de re-flotació del vaixell  que actualment es duen a terme. 

AVUI PARLEM DE L' ESCORBALL

El corball de sorra, el berruguet, el corball, la corbinota, l'escorball, el reig o el ret (Umbrina cirrosa) és una espècie de peix de la família dels esciènids i de l'ordre dels perciformes. Els mascles poden assolir 73 cm de longitud total i 3.100 g de pes.  S' han trobat exemplars en aigües més calentes de fins a 10 kg de pes i un metre de grandària. Té els laterals de color daurat sobre fons blau. Menja invertebrats bentònics.Aquesta espècie té la forma plana de l'estómac i l'esquena arquejada. L'aleta dorsal és doble: una més alta i triangular, una altra segona més llarga. L'aleta anal és curta i de forma triangular, la ventral i la pectoral són bastant desenvolupades i l'aleta cabal acaba trunca. El cap té forma massiva, la boca molt petita, amb excel·lent llavi superior i una característica, barbs curt sota la barbeta. Amb la seva colla de color groguenc (s`aprecia a la fotografia)  habita generalment en coves i forats i comparteix espai amb altres companys de la seva espècie. 

AVUI PARLEM DE LA RABOSA!


La rabosa (Lipophrys canevae) és una espècie de peix de la família dels blènnids i de l'ordre dels perciformes. Els mascles poden assolir 7,5 cm de longitud total. És ovípar. És un peix marí que viu entre 0-2 m de fondària. Té la part anterior del cos més alta que la part posterior. Els ulls són grossos i presenten una gran mobilitat. La boca és ínfera i petita. Poden tindre tentacles suborbitals o nasals. Les aletes més característiques són les ventrals ja que es troben modificades per recolzar-se en el fons. No tenen escames i la pell és mucosa. Presenten dimorfisme sexual: en general, els mascles són més grossos que les femelles. Algunes espècies són solitàries i territorials, i d'altres acostumen a formar petits bancs. Els mascles protegeixen els ous fins que eclosionen. Mengen crustacis bentònics, mol·luscs i d'altres invertebrats, algues o plàncton

AVUI PARLEM DE LA I.G.F.A.

La International Game Fish Association (IGFA) o l'Associació Internacional de Pesca Esportiva és l'autoritat mundial que regula la pesca amb canya i l'encarregat de la pesca d'Rècord a nivell mundial més important i que regula les categories dels peixos.  Va ser fundada el 1939 i actualment té la seva seu a la ciutat de Dania Beach a Florida (Estats Units).  Aquesta associació és la responsable d'haver estandarditzat mundialment les tècniques, nomeclaturas i codis referents a la pesca esportiva. La IGFA promou enèrgicament "la captura i el deixar anar" (Catch and Release, C & R) per la conservació de les espècies, particularment aquelles considerades més esportives.  Els participants que són professionals i es regeixen sota aquesta institució procuren seguir les seves regles rigoroses per al joc net i exigències de línia per rebre l'honor de llistat en el seu informe "Pesca esportiva de Rècord mundial", la principal publicació d'aquesta índole. La publicació també dóna consells de pesca, i té una guia d'identificació de peixos molt extensa. El IGFA és també un defensor ardent de conservació d'hàbitat aquàtica, i coopera amb biòlegs i científics a tot el món.

AVUI PARLEM DEL PEDAÇ

El pedaç (Bothus podas podas) és un peix de la família dels bòtids, de l'ordre dels pleuronectiformes, i autòcton de la Mediterrània. La seua talla màxima és de 25 cm. Té el cos deprimit i de forma ovalada. La seua boca és petita. Els ulls, molt separats, amb l'inferior per davant el superior, apareixen al costat esquerre. Els mascles presenten una petita espina en el morro superior i els ulls es troben més separats. La línia lateral només apareix a la cara oculada. L'aleta dorsal -que comença per davant els ulls- i l'anal són llargues. L'anal es troba precedida per una espina. És mimètic, és a dir, la seua coloració varia segons el fons en el qual es trobi. És de color gris amb taques negres i marrons. Té una o dues taques a la part posterior. La cara inferior és blanca amb tons blaus. Es reprodueix entre els mesos de maig i agost. Les larves són transparents. Quan arriben als 3 cm pateixen la metamorfosi i passen al bentos. Menja petits peixos i invertebrats bentònics. És bentònic de fons sorrencs on roman immòbil enterrat sota una fina capa de sorra. És molt comú a les platges i pot trobar-se entre els banyistes. Apareix a aigües somes fins als 400 m. També apareix a vaires (zones sorrenques a les praderies de fanerògames). Quan se sent amenaçat surt nedant a gran velocitat aixecant la sorra i aprofita per enterrar-se quan no se'l veu.

AVUI PARLEM DE LA VELELLA!

La Velella també coneguda com vela de mar o vela púrpura (Velella Velella), és un petit hidrozou de color blau profund amb una particularitat: posseeix una espelma que atrapa el vent i li dóna propulsió sobre la superfície del mar. Per sota de la seva estructura té tentacles que utilitza per atrapar plàncton. Tota una meravella natural. Aquests cnidaris pertanyen a un tall que agrupa al voltant de 10.000 espècies d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics (majoritàriament marins). El nom del tall fa referència a una característica diagnòstica pròpia d'aquests animals, la presència d'unes cèl·lules urticants anomenades cnidòcits, presents en els tentacles de tots els membres del tall. La Velella és un animal carnívor. Les toxines existents en els seus cnidòcits són inofensives per als éssers humans perquè els seus nematocists no poden travessar la pell. No obstant això podrien causar alguns problemes si entren en contacte amb els ulls o alguna ferida. En no tenir mitjans de locomoció, estan a mercè dels vents per moure pels mars, i per això estan també subjectes a avaraments massius a platges de tot el món. Gairebé tots els anys a la primavera, hi ha un avarament massiu, reconeguts per la intensa olor que desprenen els seus cossos en descomposició al sol. Mesuren de 8 a 10 centímetres i la seva vela té un format triangular.