REUNIÓ ESCOLTES & MÈDIT

Benvolguts amics/gues i escoltes. El passat dimarts  15/04/014 a les 19.00h, membres dels Escoltes de Federico Pareja i Sant Antoni Mª Claret, es varen reunir amb una de les directores del Mèdit, la Sra. Inés Garrell (a l' esquerra), arribant a un acord per la projecció dels  curts / espots que el passat estiu els nostres r/g & p/c varen gravar en favor de la Platja Gran i sa Farola en el prestigiós Festival de cinema de la Mediterrània.    Vàrem comentar que  des de fa un any i mig (juntament amb amics de la mar, GOB, Protectora d' animals, Escoltes de Menorca i sa Confraria de Pescadors de Ciutadella i prest la SHA Martí i Bella) venim treballant a poc a poc per intentar la protecció de la zona mitjançant la figura jurídica a nivell Europeu LIC/ZEC (dins la normativa Habitats).  Sembla que aquest estiu, treballarem en un nou projecte audiovisual, que a més de fer-nos  riure, donarà a conèixer els problemes que afecten a la zona d' una manera alternativa. Esteis preparats/des? Doncs sempre a punt!. 

AVUI PARLEM DEL CRANC PELUT!

El cranc pelut (Eriphia verrucosa) un decàpode d'aspecte rabassut força comú a les nostres costes i que deu el seu nom a la pilositat existent a les seves potes.és un crustaci decadòpode de la família dels Menippidae molt apreciat a la gastronomia. Malgrat que aquest cranc havia estat abundant al nordoest de la mediterrània, actualment és una espècie protegida i la seva captura està prohibida.  El cranc pelut pertany a la classe Malacostraca i la subclasse Eumalacostraca; al superodre Eucarida, l'ordre dels Decapoda i l'infraordre Brachyura. La seva superfamília són els Xanthoidea, la família Menippidae, el gènere Eriphia i l'espècie E. verrucosa. Com els altres crancs,  tenen un closca dura (exosquelet) que els protegeix dels seus depredadors i que han de mudar periòdicament. Tenen 10 potes locomotores al cefalotòrax, però les del davant estan transformades en fortes pinces que utilitzen per a defensar-se, i capturar i processar l'aliment; en alguns, les potes del darrera estan transformades en paletes que actuen com a rems i els hi permeten nedar amb rapidesa. La dieta dels crancs és molt variada; alguns són omnívors, però molts són depredadors i s'alimenten d'altres crustacis, mol·luscs, cucs o petits peixos; també n'hi ha de carronyaires, que s'alimenten d'animals morts, i d'herbívors amb una dieta a base d'algues.

EL CONSUM RESPONSABLE

Hi ha una sèrie de mesures que poden adoptar els consumidors amb la finalitat de contrarrestar el fet mateix de la sobrepesca. Greenpeace ha publicat una guia on es contenen consells que van en aquest sentit: Aprofitament del peix. Sobretot en les ciutats es tendeix a l'ús d'aliments precuinats, en l'elaboració dels quals s'eliminen com desfets part dels ingredients, com són els caps de peix, tentacles, etc., que poden aprofitar-se perfectament en moltes receptes. El més aconsellable és comprar sempre el peix fresc, i així emprar totes les seves parts, llençant el menys possible. Fins i tot les sobres poden servir per a alimentar a les nostres mascotes. Amb tot això, disminuirem la pressió compradora, i per tant serà necessari pescar menys.Rebuig dels animals inmadurs. Moltes espècies de peixos i mariscs té regulat una grandària mínima, de manera que no es capturin animals que àdhuc no s'han pogut reproduir. En els països desenvolupats, encara que els controls no són tot l'estrictes que seria de desitjar, pot considerar-se que els animals que es venen en les llotges han passat els controls de talla necessaris. Però això no ocorre en països en vies de desenvolupament, i a més en tots els llocs es poden realitzar vendes directes il·legals a bars i restaurants, amb el risc que així s'incompleixin les normes sobre animals inmaduros. És un deure els consumidors denunciar sempre a les autoritats la presència d'animals per sota els mínims en els centres de consum.Triar animals capturats amb mètodes selectius. En el cas en què es tingui informació sobre el mètode de pesca utilitzat, és preferible triar les captures realitzes amb sistemes selectius, que són menys nocius per als ecosistemes marins. A la llarga, això pot incentivar la recuperació de mètodes de captura molt selectius que avui han caigut en desús per la competència comercial d'altres més intensius. Triar animals salvatges preferiblement als d'aqüicultura. Els animals engreixats en granges ingereixen moltes substàncies artificials que ajuden a mentenerlos sans i a incrementar el seu pes l'abans possible (antibiòtics, pesticidas, fungicidas...). A més, per cada quilogram de peix de granja que s'aconsegueix cal subministrar entre els dos i els quatre quilos d'altres peixos, el que fomenta la sobrepesca d'espècies que no es capturaven. En canvi això no és aplicable al cultiu de musclos i altres mariscs, que són perfectament sostenibles. 

VERTITS EN EL CANAL SALAT

El  Diari Menorca, en la seva versió en paper,  del passat diumenge 30 de març de 2014, duia aquesta  informació que afecta a la salut dels veïns de la zona dels cavallitos i el canal salat i conseqüentment a la Platja Gran i sa Farola i als usuaris de la mateixa.  La Asociación de Vecinos Es Cavallitos de Ciutadella se plantea denunciar ante las autoridades ambientales el vertido que se produce demanera regular en el Canal Salat, en el tramo que discurre paralelo a la calle Alfons V, cerca de la rotonda que conduce a Sant Joan de Missa. Los vecinos critican que, desde que se reformó el espacio, se produce un vertido de agua con restos fecales en esta zona. La situación es menos grave en invierno, aseguran, ya que la propia dinámica del canal evita que el agua se estanque. En cambio, en épocasmás secas el agua producemolestias a los vecinos debido a los olores que desprende. Además, los vecinos denuncian que este charco,muchas veces de color marrón por la suciedad del agua, atrae amosquitos e incluso ratones. La entidad vecinal advierte que «se trata de un problema de salud pública», y lamenta que hasta ahora «las administraciones se están pasando la pelota entre ellas sin que nadie actúe para solucionar un problema que lleva ya años produciéndose»  

AVUI PARLEM DEL CRANC "JUEU"

El cranc roquer o popularment conegut com "jueu" (Pachygrapsus marmoratus) és una espècie de la família dels gràpsids, uns crustacis decàpodes braquiürs. Tot i que les gràpsids són típicament tropicals, algunes espècies com el cranc roquer, són típiques d'aigües temperades com les del Mar Mediterrani. És un cranc molt comú a les nostres costes, on se'l pot veure sovint per les roques del litoral. Pot aguantar molta estona fora l'aigua tot mantenint la humitat a les seves brànquies. És mou amb força agilitat.  Aguanta notablement la pol·lució i es sovint es present als ports.  Té una closca de forma quadrada molt característica, amb els ulls situats en el vèrtexs anteriors. El color és d'un to verdós amb una textura que recorda el marbre. 

REUNIÓ AGENDA LOCAL 21 & AREA MARINA EDUCATIVA

6 Joves integrants dels Escoltes de Sant Antoni Maria Claret i de Federico Pareja, amb alguns dels seus monitors, han presentat  el projecte de l' area marina Educativa, que juntament amb altres 5 entitats de Menorca han engegat per protegir  el malmés hàbitat de la Platja Gran i sa Farola,  dins la reunió prevista de l' Agenda Local 21 (l'òrgan consultiu de l’Ajuntament de Ciutadella, en el qual qualsevol ciutadà, entitat o associació pot participar i donar la seva opinió)  la Sra. Joana Maria Pons regidora de Governació i  diferents representants d'associacions de vesins, entre ells (dos antics presidents d' Escoltes de Menorca, en Toni Gener i en Toni Bagur)  i ciutadans particulars han escoltat les intervencions dels joves  escoltes sobre el projecte i les seves preocupacions pel medi ambient i la ciutat.  S' han  explicat també  les properes incorporacions d' entitats i empreses al projecte de protecció mediambiental i les accions publicitàries que es duran a terme el proper estiu en favor del projecte, les quals els hi detallarem properament. 

COLOR A MAR I VELA

Ara fa unes setmanes als cinemes Canal Salat de Ciutadella, Pacífic Camps Juaneda estrenà el documental «Color a mar i vela», una visió plàstica i emotiva sobre la cultura de la vela llatina a Menorca. L'any 2011, el cineasta, nascut a Ciutadella i nebot del al nostre parer gran Pacific Camps Coll, el conegut pintor, va fer un documental sobre el seu conco i la visió de l'artista davant el paisatge menorquí. Es tracta d'un documental d'una hora de duració on també es retrata la labor d’Amics de la Mar (una de les entitats que dona suport al projecte de protecció de la zona de la platja Gran i sa Farola)  i el paper de diferents personatges. L’obra es centra amb una trobada de vela llatina al Port d’Addaia, amb imatges de les barques navegant, la festa del peix frit d'aquell any i sobre tot l'ambient mariner de vela llatina. També s'intercalen alguns testimonis, com els del mestre d’aixa Jaume Llompart o els poetes Tòfol Mus i Sergi Cleofé. És una oportunitat única per a poder gaudir del mar, les barques, la pintura i de Menorca. Aqui  teniu  un tast de color a mar i vela  i les persones que han fet possible aquest curiós i emotiu documental. Càmera: Albert Salas i Ivan Mesquida. Música Original: Guiem Soldevila. Direcció i muntatge:  Pacífic C. Juaneda.