AVUI PARLEM DE LA I.G.F.A.

La International Game Fish Association (IGFA) o l'Associació Internacional de Pesca Esportiva és l'autoritat mundial que regula la pesca amb canya i l'encarregat de la pesca d'Rècord a nivell mundial més important i que regula les categories dels peixos.  Va ser fundada el 1939 i actualment té la seva seu a la ciutat de Dania Beach a Florida (Estats Units).  Aquesta associació és la responsable d'haver estandarditzat mundialment les tècniques, nomeclaturas i codis referents a la pesca esportiva. La IGFA promou enèrgicament "la captura i el deixar anar" (Catch and Release, C & R) per la conservació de les espècies, particularment aquelles considerades més esportives.  Els participants que són professionals i es regeixen sota aquesta institució procuren seguir les seves regles rigoroses per al joc net i exigències de línia per rebre l'honor de llistat en el seu informe "Pesca esportiva de Rècord mundial", la principal publicació d'aquesta índole. La publicació també dóna consells de pesca, i té una guia d'identificació de peixos molt extensa. El IGFA és també un defensor ardent de conservació d'hàbitat aquàtica, i coopera amb biòlegs i científics a tot el món.

AVUI PARLEM DEL PEDAÇ

El pedaç (Bothus podas podas) és un peix de la família dels bòtids, de l'ordre dels pleuronectiformes, i autòcton de la Mediterrània. La seua talla màxima és de 25 cm. Té el cos deprimit i de forma ovalada. La seua boca és petita. Els ulls, molt separats, amb l'inferior per davant el superior, apareixen al costat esquerre. Els mascles presenten una petita espina en el morro superior i els ulls es troben més separats. La línia lateral només apareix a la cara oculada. L'aleta dorsal -que comença per davant els ulls- i l'anal són llargues. L'anal es troba precedida per una espina. És mimètic, és a dir, la seua coloració varia segons el fons en el qual es trobi. És de color gris amb taques negres i marrons. Té una o dues taques a la part posterior. La cara inferior és blanca amb tons blaus. Es reprodueix entre els mesos de maig i agost. Les larves són transparents. Quan arriben als 3 cm pateixen la metamorfosi i passen al bentos. Menja petits peixos i invertebrats bentònics. És bentònic de fons sorrencs on roman immòbil enterrat sota una fina capa de sorra. És molt comú a les platges i pot trobar-se entre els banyistes. Apareix a aigües somes fins als 400 m. També apareix a vaires (zones sorrenques a les praderies de fanerògames). Quan se sent amenaçat surt nedant a gran velocitat aixecant la sorra i aprofita per enterrar-se quan no se'l veu.

AVUI PARLEM DE LA VELELLA!

La Velella també coneguda com vela de mar o vela púrpura (Velella Velella), és un petit hidrozou de color blau profund amb una particularitat: posseeix una espelma que atrapa el vent i li dóna propulsió sobre la superfície del mar. Per sota de la seva estructura té tentacles que utilitza per atrapar plàncton. Tota una meravella natural. Aquests cnidaris pertanyen a un tall que agrupa al voltant de 10.000 espècies d'animals relativament simples, que viuen exclusivament en ambients aquàtics (majoritàriament marins). El nom del tall fa referència a una característica diagnòstica pròpia d'aquests animals, la presència d'unes cèl·lules urticants anomenades cnidòcits, presents en els tentacles de tots els membres del tall. La Velella és un animal carnívor. Les toxines existents en els seus cnidòcits són inofensives per als éssers humans perquè els seus nematocists no poden travessar la pell. No obstant això podrien causar alguns problemes si entren en contacte amb els ulls o alguna ferida. En no tenir mitjans de locomoció, estan a mercè dels vents per moure pels mars, i per això estan també subjectes a avaraments massius a platges de tot el món. Gairebé tots els anys a la primavera, hi ha un avarament massiu, reconeguts per la intensa olor que desprenen els seus cossos en descomposició al sol. Mesuren de 8 a 10 centímetres i la seva vela té un format triangular. 

UNA NOVA RESERVA MARINA A MENORCA?

Excel·lent notícia la que ahir ens adelantava el menorca.info que vos copiem aquí integrament. Salut i alegria! Implementar el actual área marina protegida con una segunda reserva en la zona de la Illa de l’Aire como prueba piloto o desarrollar planes de gestión en las distintas áreas de la costa que cuentan con una figura de protección del medio marino. Son dos de las conclusiones a las que llega el consultor pesquero Javier Marco y autor del informe «Estudio de las nuevas áreas marinas protegidas en las aguas interiores de la Isla: gestión y recuperación». Tal como señala, la Isla está plagada de figuras de protección sin que ello vaya de la mano de unos planes de gestión, a excepción de la zona norte que según Marco «está muy bien diseñada». Esta situación debe cambiar.  La actividad pesquera profesional en Menorca viene sufriendo en las últimas décadas una evolución negativa preocupante. Es por ello que el Consell ha encargado dos informes para evaluar y estudiar la situación de la pesca desde una perspectiva integral con el fin de frenar esta tendencia e impulsar una actividad sostenible que garantice su viabilidad. Los dos estudios se presentaron ayer en una jornada con todos los sectores implicados. Son, según el conseller de Economía y Medio Ambiente y Caza, Fernando Villalonga, el paso previo para elaborar un plan de desarrollo, un hecho sin precedentes en la Isla. Y resalta que «la sostenibilidad del sector debe ir de la mano de la sostenibilidad de los recursos pesqueros».

AVUI CONEIXEM EL GOB


El GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) és una entitat ecologista sense ànim de lucre que treballa a les Illes Balears des de l'any 1973. La secció insular de Menorca es va crear el 1977 i actualment té més de 1.200 socis. També té seus a Mallorca, Eivissa i Formentera. El seu objectiu bàsic és ajudar a assolir una economia realment sostenible, el que implica necessàriament fer compatibles les activitats humanes amb els valors ambientals El GOB és una organització no governamental, independent des del punt de vista polític i econòmic. Els seus càrrecs directius no són remunerats, i les seves activitats es porten a terme gràcies a la col·laboració de molts voluntaris, que fan possible el funcionament de diferents projectes, com són el Centre de la Natura de Menorca, el Centre de Recuperacio de Fauna Silvestre, el Viver de planta autòctona, el Programa d'Educació Ambiental per a escoles i adults, el projecte de Custòdia Agrària, amb acords amb més de vint finques agrícoles de l'illa, etc. La seva aposta és participar des de l'àmbit de la societat civil per tal de reforçar la democràcia i exercir el dret de les persones a opinar i a prendre part en aquells aspectes relacionats amb la temàtica ambiental. En aquest sentit, es realitzen tasques de seguiment de les problemàtiques i s'incentiva la construcció d'alternatives viables. L'associació procura mantenir un finançament molt diversificat, a fi que mai es puguin condicionar els seus posicionaments. Les fonts habituals d'ingressos són l'aportació de quotes d'associats, els donatius, la comercialització de productes divulgatius i la prestació de serveis dedicats al medi ambient. El GOB és una entitat declarada d'Utilitat Pública en consell de ministres. Ha rebut diversos reconeixements, tant d'empreses privades com d'administracions públiques, entre els que podríem destacar el Premi Internacional d'Agències de Viatge Alemanya DRV de 1990, el Premi Internacional TUI de 1996/97, el Premi Nacional de Medi Ambient de 1997, la Medalla d'or de les Illes Balears de 2002, o el Premio Fundación BBVA a las actuaciones en conservación de la Biodiversidad de 2007. El GOB s'enorgulleix d'haver contribuït al llarg d'aquests anys a la preservació d'espais naturals de Menorc, com l'Albufera des Grau, Macarella, cala en Turqueta, el Camí de Cavalls o el barranc d'Algendar, que ara són el principal reclam i actiu de la indústria turística de Menorca. I per tant el GOB reclama poder ser present en tots els àmbits de discussió sobre el present i el futur econòmic de Menorca, després d'haver-se contrastat la seva visió econòmica de futur i una solvència que poques altres entitats poden demostrar. Si vols saber més sobre els nostres valors, el nostre treball i l'estructura de l'organització pots fer una volta per la seva pàgina web www.gobmenorca.org

JUGUEM NET AMB MENORCA!

Interessant feina duta a terme per Escoltes de Menorca i que reproduïm avui íntegrament gràcies al menorca.info .L'activitat «Juguem net amb Menorca» va reunir ahir una cinquantena de persones al Macar de Binillautí. Allà, els Escoltes de Menorca hi van celebrar una jornada de conscienciació ambiental en la que petits i grans van conèixer un poc més sobre els fems, el reciclatge i les plantes de triatges. Els participants en aquesta jornada es van trobar a Sa Mesquida, i des d'allà i pel Camí de Cavalls, van caminar fins al Macar de Binillautí, una cala a uns 20 minuts de distància. Per començar, el tècnic de Medi Ambient del Consell, Joan Juaneda, va fer una xerrada introductòria sobre la gestió de residus i la planta de triatges, destacant així la importància de la recollida selectiva i de la necessitat de què els ciutadans hi col·laborin cada vegada més. Per als més petits es van preparar diferents dinàmiques de grup, amb jocs relacionats amb la selecció de residus i els processos de reciclatge. Van ser unes propostes que van ajudar a què els fillets agafessin consciència de la importància d'aquestes pràctiques per contribuir a millorar la conservació de l'entorn. Xerrades.  Per als adults es van preparar unes xerrades informatives. Van anar a càrrec de la biòloga Alba Mir, el biòleg i escolta Jacint Genestar i l'antic escolta Pedro Pons. Va ser una dissertació que va servir per aportar dades sobre els fems i el temps de degradació de diferents materials, per a demostrar que una deixalla pot tardar molts anys i moltes dècades en desaparèixer. Igualment, es va rallar del triatge de les matèries, i de la importància que té fer un bon tractament dels fems. Aquesta trobada promoguda pels escoltes menorquins va incloure també una recollida simbòlica de fems. Amb aproximadament una hora, i amb l'ajuda de les cinquanta persones participants, es van recollir fins a 150 quilos de deixalles. S'hi van trobar multitud de plàstics, botelles, pneumàtics, restes d'una taula de surf i, fins i tot, materials plàstics amb remitent que indicaven que havien arribat a aquest indret del nord de l'Illa, arrossegats per la mar, des d'Àfrica. En aquesta activitat hi va col·laborar l'empresa FCC, que és la que realitza el servei de neteja del litoral, i va cedir guants i bosses de fems.

AVUI PARLEM DELS BORBS!!

Les meduses, dites popularment borbs, vorms (o borns), móques (de Catalunya del Nord a València,passant per Barcelona, principalment l'espècie (Rizostoma Cuvieri) o grumers (Balears) i també barjaules (Catalunya Nord) i glesos (Cadaqués) són cnidaris de vida lliure. Els organismes que tenen forma de medusa reben el nom de medusoides. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plàncton i petits peixos. Més del 95% del pes d'una medusa és aigua. La seva estructura és semblant a la dels pòlips, però en sentit invers. Les meduses tenen forma de campana o paraigua. La zona aboral (el pol oposat a la boca) és convexa i es denomina exombrel·la i la zona oral, còncava, subombrel·la. D'aquesta penja el manubri, en l'extrem del com s'obre la boca. De la vora de l'exombrel·la pengen diversos tentacles proveïts de nombrosos cnidòcits, les cèl·lules urticants típiques dels cnidaris, que contenen substàncies urticants que, en el cas dels humans, irriten la pell, però que resulten mortals per a determinats peixos. L'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, dependent del CSIC ofereix els següents consells davant la picada d'una medusa comuna: No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola. No netejar la zona de la picada amb aigua dolça, usar sempre aigua salada. Aplicar fred sobre la zona afectada durant 1 quart d'hora usant una bossa de plàstic que contingui gel. Mai aplicar gel directament llevat que sigui d'aigua marina. Es pot aplicar una solució d' aigua de mar amb vinagre al 50%. Si el dolor persisteix convé aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d'hora. Extreure qualsevol resta de tentacle que romangui adherit a la pell, usant guants. Si l'estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha de ser duta immediatament a l'hospital perquè li tractin d'aquestes afeccions.