UNA NOVA RESERVA MARINA A MENORCA?

Excel·lent notícia la que ahir ens adelantava el menorca.info que vos copiem aquí integrament. Salut i alegria! Implementar el actual área marina protegida con una segunda reserva en la zona de la Illa de l’Aire como prueba piloto o desarrollar planes de gestión en las distintas áreas de la costa que cuentan con una figura de protección del medio marino. Son dos de las conclusiones a las que llega el consultor pesquero Javier Marco y autor del informe «Estudio de las nuevas áreas marinas protegidas en las aguas interiores de la Isla: gestión y recuperación». Tal como señala, la Isla está plagada de figuras de protección sin que ello vaya de la mano de unos planes de gestión, a excepción de la zona norte que según Marco «está muy bien diseñada». Esta situación debe cambiar.  La actividad pesquera profesional en Menorca viene sufriendo en las últimas décadas una evolución negativa preocupante. Es por ello que el Consell ha encargado dos informes para evaluar y estudiar la situación de la pesca desde una perspectiva integral con el fin de frenar esta tendencia e impulsar una actividad sostenible que garantice su viabilidad. Los dos estudios se presentaron ayer en una jornada con todos los sectores implicados. Son, según el conseller de Economía y Medio Ambiente y Caza, Fernando Villalonga, el paso previo para elaborar un plan de desarrollo, un hecho sin precedentes en la Isla. Y resalta que «la sostenibilidad del sector debe ir de la mano de la sostenibilidad de los recursos pesqueros».

AVUI CONEIXEM EL GOB


El GOB (Grup Balear d'Ornitologia i Defensa de la Naturalesa) és una entitat ecologista sense ànim de lucre que treballa a les Illes Balears des de l'any 1973. La secció insular de Menorca es va crear el 1977 i actualment té més de 1.200 socis. També té seus a Mallorca, Eivissa i Formentera. El seu objectiu bàsic és ajudar a assolir una economia realment sostenible, el que implica necessàriament fer compatibles les activitats humanes amb els valors ambientals El GOB és una organització no governamental, independent des del punt de vista polític i econòmic. Els seus càrrecs directius no són remunerats, i les seves activitats es porten a terme gràcies a la col·laboració de molts voluntaris, que fan possible el funcionament de diferents projectes, com són el Centre de la Natura de Menorca, el Centre de Recuperacio de Fauna Silvestre, el Viver de planta autòctona, el Programa d'Educació Ambiental per a escoles i adults, el projecte de Custòdia Agrària, amb acords amb més de vint finques agrícoles de l'illa, etc. La seva aposta és participar des de l'àmbit de la societat civil per tal de reforçar la democràcia i exercir el dret de les persones a opinar i a prendre part en aquells aspectes relacionats amb la temàtica ambiental. En aquest sentit, es realitzen tasques de seguiment de les problemàtiques i s'incentiva la construcció d'alternatives viables. L'associació procura mantenir un finançament molt diversificat, a fi que mai es puguin condicionar els seus posicionaments. Les fonts habituals d'ingressos són l'aportació de quotes d'associats, els donatius, la comercialització de productes divulgatius i la prestació de serveis dedicats al medi ambient. El GOB és una entitat declarada d'Utilitat Pública en consell de ministres. Ha rebut diversos reconeixements, tant d'empreses privades com d'administracions públiques, entre els que podríem destacar el Premi Internacional d'Agències de Viatge Alemanya DRV de 1990, el Premi Internacional TUI de 1996/97, el Premi Nacional de Medi Ambient de 1997, la Medalla d'or de les Illes Balears de 2002, o el Premio Fundación BBVA a las actuaciones en conservación de la Biodiversidad de 2007. El GOB s'enorgulleix d'haver contribuït al llarg d'aquests anys a la preservació d'espais naturals de Menorc, com l'Albufera des Grau, Macarella, cala en Turqueta, el Camí de Cavalls o el barranc d'Algendar, que ara són el principal reclam i actiu de la indústria turística de Menorca. I per tant el GOB reclama poder ser present en tots els àmbits de discussió sobre el present i el futur econòmic de Menorca, després d'haver-se contrastat la seva visió econòmica de futur i una solvència que poques altres entitats poden demostrar. Si vols saber més sobre els nostres valors, el nostre treball i l'estructura de l'organització pots fer una volta per la seva pàgina web www.gobmenorca.org

JUGUEM NET AMB MENORCA!

Interessant feina duta a terme per Escoltes de Menorca i que reproduïm avui íntegrament gràcies al menorca.info .L'activitat «Juguem net amb Menorca» va reunir ahir una cinquantena de persones al Macar de Binillautí. Allà, els Escoltes de Menorca hi van celebrar una jornada de conscienciació ambiental en la que petits i grans van conèixer un poc més sobre els fems, el reciclatge i les plantes de triatges. Els participants en aquesta jornada es van trobar a Sa Mesquida, i des d'allà i pel Camí de Cavalls, van caminar fins al Macar de Binillautí, una cala a uns 20 minuts de distància. Per començar, el tècnic de Medi Ambient del Consell, Joan Juaneda, va fer una xerrada introductòria sobre la gestió de residus i la planta de triatges, destacant així la importància de la recollida selectiva i de la necessitat de què els ciutadans hi col·laborin cada vegada més. Per als més petits es van preparar diferents dinàmiques de grup, amb jocs relacionats amb la selecció de residus i els processos de reciclatge. Van ser unes propostes que van ajudar a què els fillets agafessin consciència de la importància d'aquestes pràctiques per contribuir a millorar la conservació de l'entorn. Xerrades.  Per als adults es van preparar unes xerrades informatives. Van anar a càrrec de la biòloga Alba Mir, el biòleg i escolta Jacint Genestar i l'antic escolta Pedro Pons. Va ser una dissertació que va servir per aportar dades sobre els fems i el temps de degradació de diferents materials, per a demostrar que una deixalla pot tardar molts anys i moltes dècades en desaparèixer. Igualment, es va rallar del triatge de les matèries, i de la importància que té fer un bon tractament dels fems. Aquesta trobada promoguda pels escoltes menorquins va incloure també una recollida simbòlica de fems. Amb aproximadament una hora, i amb l'ajuda de les cinquanta persones participants, es van recollir fins a 150 quilos de deixalles. S'hi van trobar multitud de plàstics, botelles, pneumàtics, restes d'una taula de surf i, fins i tot, materials plàstics amb remitent que indicaven que havien arribat a aquest indret del nord de l'Illa, arrossegats per la mar, des d'Àfrica. En aquesta activitat hi va col·laborar l'empresa FCC, que és la que realitza el servei de neteja del litoral, i va cedir guants i bosses de fems.

AVUI PARLEM DELS BORBS!!

Les meduses, dites popularment borbs, vorms (o borns), móques (de Catalunya del Nord a València,passant per Barcelona, principalment l'espècie (Rizostoma Cuvieri) o grumers (Balears) i també barjaules (Catalunya Nord) i glesos (Cadaqués) són cnidaris de vida lliure. Els organismes que tenen forma de medusa reben el nom de medusoides. Les meduses no poden controlar gaire el seu moviment i normalment depenen de les corrents marines o, en alguns casos, de les corrents d'aire. No tenen cervell, però sí una xarxa nerviosa a la part més exterior del seu cos. Per a desplaçar-se s'impulsen per contraccions rítmiques del seu cos; prenen aigua, que entra a la seva cavitat gastrovascular que després és expulsada, utilitzant-la com a propulsor. Les meduses s'alimenten de plàncton i petits peixos. Més del 95% del pes d'una medusa és aigua. La seva estructura és semblant a la dels pòlips, però en sentit invers. Les meduses tenen forma de campana o paraigua. La zona aboral (el pol oposat a la boca) és convexa i es denomina exombrel·la i la zona oral, còncava, subombrel·la. D'aquesta penja el manubri, en l'extrem del com s'obre la boca. De la vora de l'exombrel·la pengen diversos tentacles proveïts de nombrosos cnidòcits, les cèl·lules urticants típiques dels cnidaris, que contenen substàncies urticants que, en el cas dels humans, irriten la pell, però que resulten mortals per a determinats peixos. L'Institut de Ciències del Mar de Barcelona, dependent del CSIC ofereix els següents consells davant la picada d'una medusa comuna: No fregar la zona afectada ni amb sorra ni amb la tovallola. No netejar la zona de la picada amb aigua dolça, usar sempre aigua salada. Aplicar fred sobre la zona afectada durant 1 quart d'hora usant una bossa de plàstic que contingui gel. Mai aplicar gel directament llevat que sigui d'aigua marina. Es pot aplicar una solució d' aigua de mar amb vinagre al 50%. Si el dolor persisteix convé aplicar de nou la bossa de gel durant una altra quart d'hora. Extreure qualsevol resta de tentacle que romangui adherit a la pell, usant guants. Si l'estat de la víctima empitjora progressivament i es detecten complicacions respiratòries, convulsions o alteracions cardíaques, ha de ser duta immediatament a l'hospital perquè li tractin d'aquestes afeccions.

PESCA RESPONSABLE!

Més que una interessant notícia i afició és la que tenen alguns joves de Menorca, que rompen amb el tòpic de que els joves estan perduts..i sino ho creis podeu llegir l' article que el passat dijous 23/10 sortia publicat al menorca.info aquí el teniu íntegra. Nando Navarro Sintes empezó a pescar con caña como cualquier chaval menorquín. Poco a poco su afición fue a más, aunque a medida que crecía se daba cuenta de que pescaba más de lo que necesitaba o podía repartir entre la familia y los amigos y el pescado terminaba en el congelador. Esto le hizo abrir los ojos y encaminar su afición hacia una pesca responsable. Ahora practica el spinning, una modalidad de pesca que consiste en utilizar señuelos artificales, lo que obliga a lanzar la caña constantemente hasta que el pescado pica el anzuelo, y tras cansarlo, se saca a la superficie. Se trata de un tipo de pesca especialmente para capturar peces grandes. Pero Nando Navarro y sus compañeros lo que hacen tras realizar las capturas es devolver los ejemplares vivos al mar. «Utilizamos una técnica de pesca respetuosa, se llama captura y suelta», recalca. Lo más gratificante para ellos es poderse hacer fotos con las espectaculares capturas antes de devolverlas al mar. Avam quans d' aquestos majors que diuen el de que la joventut està acabada...són capaços de seguir s' exemple aquest!. Alegria i sempre a punt!

NO A LES PROSPECCIONS!

Quatre companyies gestionen autoritzacions per prospectar zones del mediterrani proper a la recerca de bosses de petroli. Menorca és l'illa que més amenaçada es troba per les prospeccions petrolíferes que s'estan tramitant davant el Ministeri d'Indústria. Es tracta de grans companyies transnacionals, que estan mostrant una enorme capacitat de pressió sobre el govern central. Per aquests motius, es necessita que la població, els sectors econòmics i les institucions públiques illenques mostrin el seu rebuig a aquests projectes. Les prospeccions sísmiques, amb grans canonades repetides durant setmanes, afecten greument la vida marina i són incompatibles amb la preservació ambiental o amb els recursos pesquers. Per la seva part, la recerca de petroli no pot conviure amb unes zones que tenen la major part de la seva economia basada en el turisme de litoral. Els avanços en energia s'han de fer a partir de fonts renovables i compatibles amb els valors territorials, no amb la recerca de combustibles fòssils a zones d'alt interès natural i amb economies incompatibles. Si volem aturar aquest disbarat cal fer pinya i protestar de manera conjunta per frenar la tramitació i aconseguir que el govern central denegui les peticions d'autorització. Aquest DISSABTE, dia 25, es celebren manifestacions conjuntes a totes les illes. A Menorca, la concentració és a les 12 h AL CARRER DE SES MORERES DE MAÓ. No hi falteu i passau la veu.

AVUI PARLEM DE LA TOMÀTIGA DE MAR!


El tomàquet de mar (Actinia equina) és una espècie d'anemones de mar amb un cos curt i ample. És una espècie denominada així per la seva forma quan està fora de l'aigua.  Si parlem de la seva morfologia presenta un cos central llis, adherit a les roques amb una base que actua com a ventosa. Fa entre 5 i 7 cm d'altura i uns 6 cm de diàmetre. Són totalment de color roig i posseeixen de 192 a 200 tentacles, de 2 cm de longitud quan estan estesos, arranjats en cinc o sis corones. Per fora de les corones sol presentar 24-48 taques que poden ser blanques, roges, liles o blaves. Quan estan fora de l'aigua, pel retrocés de les marees per exemple, tenen els tentacles recollits i semblen un tomàquet petit per la forma esfèrica-piramidal que adopten, la talla d'uns 3cm i el color vermell, taronja o verd Normalment els tomàquets de mar es troben a la zona marina superficial i són animals forts. Poden resistir la força de les onades, la dessecació (al cloure's retenen l'aigua al seu interior, evitant la deshidratació), la salinitat i grans variacions de temperatures quan es queden a sec, per això habiten en zones verticals indiferentment de que siguin zones calmades o més tempestuoses. No solen viure a profunditats superiors als 2 m. Els tomàquets de mar viuen agafats a les roques. Són carnívors i s'alimenten de petits animals com peixos i larves de crustacis que porta la corrent fins a la seva posició. Les poblacions locals solen ser clonals tot i tenir un comportament solitari. La seva forma i aparença atractiva fa que la gent els agafi però el tomàquet en sentir qualsevol contacte/agressió allibera una substància verinosa que cou una mica (el verí del tomàquet no és massa agressiu però irrita lleugerament i produeix corissó als infants). Aquest mateix verí, contingut en uns sacs marginals de color blau, s'usa també per allunyar els seus companys de la mateixa espècie quan s'acosten massa, ja que per a ells és més irritant. El tomàquet de mar té una reproducció ovípara. No es coneix gaire el mecanisme, però pot ser que llencin els òvuls i espermatozoides a l'aigua, és a dir, són de reproducció externa. També sembla que les larves es desenvolupen dintre de la mare, que al final les expulsa per la boca quan han arribat a un cert grau de maduresa