AVUI PARLEM DEL BOGAMARÍ

Els equinoïdeus (Echinoidea) són una classe d'animals equinoderms, coneguts de forma genèrica com a eriçons de mar, garotes, garoines, paparinells o bogamarins. Són de forma globosa o discoïdal (dòlars de sorra), no tenen braços i tenen un esquelet intern, cobert només per l'epidermis, constituït per nombroses plaques calcàries unides entre si rígidament formant una closca, en què s'articulen les pues mòbils. Viuen en tots els fons marins, fins els 2500 metres de profunditat. Han estat molt abundants en diverses èpoques geològiques des de la seva aparició en el Silúric. Comprenen unes 950 espècies vives. El seu cos és de forma generalment globular, semblants a un globus irregular, i recobert de punxes mòbils més o menys gruixudes. La grandària de la «closca», anomenada testa pot estar entre 3 i 10 cm, segons les espècies. Els equinoïdeus se subdivideixen actualment en dues grans subclasses: els Perischoechinoidea i els Euechinoidea. Els equinoïdeus són animals bentònics que es desplacen lentament sobre el substrat marí gràcies a l'acció combinada dels peus ambulacrals i les espines mòbils. Els seus règims alimentaris són variats (herbívor, suspensívors, detritívors i uns pocs depredadors). La seva forma de reproducció és exclusivament sexual. El tractament davant una punxada serà extreure les pues, amb ajuda d'una agulla esterilitzada, netejar i desinfectar. En cas de no poder extreure fàcilment, caldrà estovar la zona amb aigua temperada i sal. Si així no fos possible la seva extracció, s'ha de recórrer a mètodes quirúrgics. També és convenient valorar la possibilitat d'administrar la vacuna antitetànica.

UNITAT DE POLICIA AQUÀTICA 2016?

Benvolgudes amigues i amics. Ens adrecem novament a vosaltres per posar en el vostre coneixement uns fets prou singulars que segurament totes i tots veniu observant ja fa alguns anys en alguns dels nostres conciutadans i visitants  els quals van des de  comportaments poc ètics cap  fins a il·legals  (al nostre parer)  i que són per exemple: Deixar deixar fems i residus humans a les zones de bany. Amollar  l' àncora dels iots sobre zones de posidònia oceànica.  Fer pesca submarina dins platges i zones abalisades i segurament sense llicència. Obrir aixetes de sentina i buidar aquestes aprop de la costa. Fondejar inconsideradament en ANEI´s  (La Vall, Son Saura, Macarella...) Navegar a més de 3 nusos en les entrades i sortides del port i dels canals d' accés a les platges,   Navegar dins la zona prohibida dels 50 metres de costa per a totes les embarcacions (molestant i posant en perill a usuaris de caiacs, pescadors amb llicència, apneistes i nedadors d'aigües obertes) . No respectar la distància de seguretat ni  les boies de senyalització d' activitats subaquàtiques. Navegar (conduir un vaixell) baix els efectes de l' alcohol,  sense titulacions o amb més ocupants que els permesos pel reglament o titulacions i moltes altres infraccions que de moment no han causat enguany cap víctima mortal, però si nirvis, degradació del medi  i alguna que altra forta discussió.  Molts cops heu pensat en  intentar conctactar amb 112, al servei de costes, o al Seprona i a qui no telefonem per que sabem que tenen pocs efectius i mitjans i persegueixen altres fets.  A platges de Muro (Mallorca) treballa amb èxit l' UPAM  o el cos de policia aquàtica.  La pregunta és òbvia: Hi ha intencions d' establir un tipus d' aquest servei a Ciutadella, tenint en compte el considerable augment d' embarcacions ens els darrers anys i que som el municipi amb més litoral de Menorca? Doncs anirem informant!

AVUI PARLEM DEL SERRÀ!

El serrà o el serranet (Serranus cabrilla) és un peix teleosti de l'ordre dels perciformes i de la família dels serrànids. El cos és allargat i bastant alt amb una sèrie de franges longitudinals i transversals. El cap és allargat i té escates a l'opercle i a les galtes. Els ulls són globosos i bastant grossos. L'obertura branquial és grossa. A l'opercle hi ha tres espines. El preopercle és dentat. Té una dorsal llarga amb una petita fenedura que separa els radis durs dels blans. L'anal és quasi tan llarga com la part de la dorsal de radis blans. Les pectorals són amples. El color és variable i presenta dimorfisme sexual. Els mascles són grocs, grisos i rosats. Tenen de 7 a 9 franges verticals vermelles i de 2 a 3 bandes longitudinals de color groc. El ventre és d'un rosa pàl·lid. Les femelles tenen els colors més pàl·lids i hi domina el rosa. La talla màxima és de 35 cm. És bentònic. Viu a la plataforma continental i al talús, entre els 10 i 500 m. En el litoral viu a praderies marines i a fons rocosos. A majors fondàries apareix a fons rocosos i sorrencs. És molt voraç i s'alimenta de peixos, crustacis, anèl·lids i mol·luscs.  Com altres Serranus és hermafrodita simultani. La maduresa sexual arriba als 4 anys quan fa 15 cm. Es reprodueix entre els mesos de la primavera i de l'estiu

FONDEJOS INCONTROLATS A SA PLATJA GRAN

Un altra cop tenim el mes d' agost a sobre i es repeteix el problema de cada estiu, la massificació de iots de la cala des frares i sa platja gran. Havent parlat amb de la delegació de Costes a Menorca 971 36 22 90 hem demanat si les embarcacions poden llençar un cap a terra i amarrar. Des de la oficina de Costes ens han explicat que hi ha un buit legal i que la llei no explica clarament si aquesta pràctica en molts casos abusiva i destructiva pel mediambient és legal. A cops quan els patrons d' aquestes embarcacions són requerits per a que facin les coses com cal (èticament) contesten alguns d' ells amb un to i paraules inadequades. El que si que explica és que no es pot deixar anar l' àncora sobre la posidònia oceànica i que en observar aquesta pràctica podeu cridar al SEPRONA (agents de la protecció de la natura de la Guàrdia Civil) al 971 38 02 99 i denunciar el cas. Recordem que a més de jugar un paper molt gran en el manteniment de l' arena de les platges, la alga posidònia fixa el CO2 present en l' atmòsfera i el mar. 

AVUI CONEIXEM LA VACA!

La vaca, la vaca serrana, el serrà o la serrana (Serranus scriba) és una espècie de peix de la família dels serrànids i de l'ordre dels perciformes. Els mascles poden assolir uns exagerats 36 cm de longitud total. Cos allargat i alt, amb un perfil molt punxegut. Té entre 5 i 7 bandes verticals, grises o violàcies, que poden dividir-se. El cap és gros amb una boca bastant ampla amb mandíbules extensibles. Les dents són petites i punxegudes. Té 3 espines a l'opercle i al preopercle, amb el costat dentat a la part posterior. Les aletes dorsals i anals són de color groc amb taques blaves, roses i vermelles, mentre que les pectorals tenen bandes transversals blaves. Les pèlviques són de color marró. Presenta multitud de colors des de groc a vermell: el cap pren un to rosat i ataronjat amb unes línees que recorden els caràcters de l'escriptura pictogràfica (d'ací ve el nom científic de l'espècie). Els adults tenen una taca ventral blava. La maduresa sexual arriba als 3 anys quan arriba als 12 cm de llargària. És hermafrodita simultani: pot actuar com a mascle o femella. La reproducció té lloc entre els mesos de maig i juliol. Quan es troben dos individus de la mateixa talla, s'atraquen i un mostra el costat amb taca blava, aixecant l'aleta dorsal i doblegant el cos. Tots dos pugen cap a la superfície i es produeix l'alliberament de les cèl·lules sexuals. Els ous fecundats són pelàgics. És un carnívor molt voraç d'altres peixos, crustacis i mol·luscs (depenent de la seua mida, pot passar de depredat a depredador així com passa amb la sípia). És una espècie costanera i sedentària. Viu a zones rocalloses i a praderies submarines de Posidonia fins a una trentena de metres, a partir de la qual és substituït per l'anfós bord (Serranus cabrilla). Tot i així, també ha estat vist fins als 150 m de fondària. Presenta costums solitaris i és molt territorial. És freqüent veure'l darrere dels polps capturant els invertebrats que fugen de la presència d'aquells cefalòpodes.

AGRAïMENT A L' AJUNTAMENT DE CIUTADELLA

Aquí teniu un escrit que ha sortit al diari Menorca aquest dies en referència a una bona feina que s'ha fet en la zona marítima que estem intentant protegir.  Un nombrós grup de banyistes de Cala Avellana, que es troba entre es Castellà i sa Caleta i els escoltes de Sant Antoni Maria Claret, volen agrair els treballs de balissament aquàtic que s' han fet des de l' area de Mediambient de l' ajuntament de Ciutadella i concretament pel Sr. Xavier Cardona, fent així molt més segura aquesta popular arraconada, que estava saturada de tot tipus i mida d' embarcacions. Aprofitem també per demanar a joves i majors que tirin els fems que generen en les seves estades vora el mar als respectius contenidors per favor, no al terra o al mar en aquestes i altres zones de costes, les quals i molt sovint estan plenes de llosques, gots, plàstics, papers i altres coses (replans de sa Farola i Platja Gran especialment) . Gràcies i Bon Estiu.

AVUI PARLEM DE LA DONZELLA!


La donzella, la guiula, la juliola, la julivia, la senyora o la senyoreta (Coris julis) és un peix osteïcti de l'ordre dels perciformes i de la família dels làbrids. Els exemplars mascles poden assolir els 25 cm de llargària (els exemplars majors de 18 cm són tots mascles). Cos allargat, fusiforme, comprimit lateralment i no gaire gros. Tenen un nombre de vèrtebres que oscil·la entre les  25-26.  Recobert d'escates molt petites i que fan que la seua pell sigui escorredissa. El cap és allargat, sense escates i no tan comprimit com el cos.  La boca i els ulls són petits. Els llavis són molsuts. Les dents són canines. Té els flancs de color roig recorregut per ratlles longitudinals i molt vistoses. Sobre l'opercle, una petita taca blava.  Té una aleta dorsal amb els dos primers radis espinosos més llargs que la resta (bastant desenvolupats en els mascles). Les pectorals (molt mòbils) i les pèlviques són curtes. La caudal és arrodonida. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de color verd i blau amb línies vermelles i una taca negra a la base de la dorsal. Les femelles són de color marró amb tons taronges no molt vistosos. Quan canvia de sexe, presenta una coloració intermèdia. Tot i així, la seua coloració canvia també segons l'edat, l'època de l'any i la fondària en què viu. És sexualment madur quan arriba a 1 any de vida i hermafrodita proteràndric (les femelles passen a mascles, però no ho fan totes: això depèn de la proporció de sexes de la població). En general, entre l'abril i el juliol és quan es reprodueix Durant aquest període el mascle dominant neda amb l'aleta dorsal aixecada i és molt territorial. Els ous són pelàgics. És molt voraç i menja gastròpodes, equinoderms (eriçons de mar i estrelles de mar), gambes, cucs, isòpodes i amfípodes, els quals tritura amb les dents. Apareix a zones rocalloses amb algues i a praderies de Posidònia  a temperatures compreses entre els 18 i els 22ºC i fins als 120 m de fondària,  tot i que és més freqüent de veure-la fins als 60.