AVUI PARLEM DE LA SAUPA!


La salpa, aurada grisenca o saupa (Sarpa salpa) és un peix teleosti de la família dels espàrids i de l'ordre dels perciformes. És l'única espècie del gènere Sarpa. Pot arribar als 51 ctms de llargària total. El cos és alt i ovalat, comprimit lateralment amb el cap petit i el morro obtús. La boca és recorbada i petita. Les mandíbules són poc extensibles i disposen d'una filera de dents triangulars i tallants. Els ulls són petits. Té una sola aleta dorsal amb radis durs i tous, pràcticament de la mateixa llargària. La pectoral és curta. La caudal és escotada. El dors és gris. Els costats i el ventre són blancs. Té 10-11 línies longitudinals de color groc daurat, les línies superiors apareixen al cap. La reproducció té lloc entre els mesos de setembre i octubre. Arriben a la maduresa sexual a la talla de 20 cm. És hermafrodita proteràndric: primer és mascle i després es transforma en femella. Els joves són omnívors (mengen crustacis i algues), mentre que els adults s'alimenten quasi exclusivament d'algues (com ara, Ulva lactuca i Lavrencia pinnatifida) i fanerògames marines. És l'únic peix de la Mar Mediterrània que és herbívor en estat adult (altres peixos són herbívors a les etapes larvàries i juvenils, o omnívors quan són adults). Viu a la costa entre els 5 i els 70 m de fondària a praderies de Posidonia i a fons rocallosos amb abundant algues. La seua distribució batimètrica ve donada per l'alimentació, ja que és herbívor i a major fondària no creixen les algues de les quals s'alimenta. Sol viure en petits grups i té poc interés comercial.


AVUI PARLEM DE LA GRIVIA!

El tord verd, la grèvia, la grívia, el massot verd, la mostela o el xinet (Labrus viridis) és una espècie de peix de la família dels làbrids i de l'ordre dels perciformes. Els mascles poden assolir uns considerables 47 cm de longitud total. Presenten un cos allargat i una mica comprimit. El cap és més llarg que l'altura màxima del cos. Els llavis són gruixats i molsuts. Les mandíbules són extensibles i les dents còniques. La vora del preopercle és llisa. L'aleta dorsal és llarga. Les pectorals són petites i arrodonides. La caudal és ampla. La coloració és variable, ja que depèn de l'edat, del sexe i de l'hàbitat. És de color verd amb taques blanques i una línia longitudinal blanca ben visible en els joves. És hermafrodita proterogin. La reproducció es produeix entre l'hivern i la primavera, quan més a prop de la costa es troba. És un peix solitari que es recolza a les roques per descansar. Menja anèl·lids (cucs)  i crustacis. Viu a fons rocallosos i a praderies de Posidònia fins al 50 m. 

AVUI PARLEM DE L' ESPET

L'espet (Sphyraena sphyraena) és un peix de l'ordre dels perciformes, de forma molt esvelta, amb els ulls enormes i de mandíbula inferior clarament prògnata. Arriba a una talla: màxima de 165 cm, comuna entre 30 i 60 cm. Presenta un cos allargat i, lleugerament, comprimit propi d' un gran nedador.  Té escates cicloides. Línia lateral ben visible, gairebé rectilínia i amb 125/145 escates. Cap gran; opercle, totalment, escatós i amb una punta al seu marge posterior. Musell llarg i punxegut. Boca gran i horitzontal, amb la mandíbula inferior una mica prominent. Maxil·lar superior amb l'extrem anterior truncat i amb un lòbul carnós; l'extrem posterior, no arriba a la vertical del marge anterior de l'ull. Dents fortes, caniniformes i de mida desigual, sobre els maxil·lars i els palatins. Dues dorsals curtes i ben separades; la primera, amb espines fortes, s'inicia a la vertical o, lleugerament, per davant de l'origen de les ventrals, i la segona formada per radis tous i oposada a l'anal. Les aletes pectorals són curtes, d'inserció baixa i són menors que la longitud cefàlica. Les ventrals, petites i abdominals; la seua base es troba, més o menys, a la vertical de la primera dorsal. La caudal, bifurcada. Coloració general, verd marronós, gris verdós o groguenc; la meitat mig dorsal, amb una vintena de bandes transversals més fosques. Mostra una mucosa bucal groguenca. Presenta una regió ventral blanquinosa. La seva reproducció té lloc a finals de primavera i a l'estiu. Els ous són planctònics. S'alimenta essencialment de peixos però també de cefalòpodes i crustacis.   És una espècie pelàgica que habita per sobre dels fons rocallosos i sorrencs de la zona costanera, fins als 100 m. Es sol moure en moles que a cop fan excursions  a les zones portuàries i petites cales.

AVUI PARLEM DE LES PEGELLIDES!

Les pegellides o barretets (gènere Patella) constitueixen un gènere de cargols amb brànquies. Mol·lusc caracteritzat per les seves petxines calcàries, vagament cònica espiral i no. Les seves petxines són generalment ovalades amb un embalum prop del centre, encara que hi ha excepcions. Tenen dos brànquies en la majoria dels casos. En algunes espècies, només n'hi ha una, que sobresurt al costat dret. La vida d'aquests mol·luscs és variable, però generalment llarg. Es van registrar espècimens que van viure fa més d'una dècada. El temps de vida tendeix a disminuir a causa de l'augment en la quantitat de alimentació . Els espècimens que viuen a les roques estèrils tendeixen a créixer més lentament i viuen més que els que viuen en àrees amb disponibilitat d'aliments més. Per exemple, els individus de l'espècie Patella vulgata poden viure fins uns quinze anys, amb un creixement molt lent en les roques. Són molt comuns en les zones entre marees , que s'adhereixen a les roques . La majoria de les espècies s'adhereixen a les roques i altres substrats d'agafada protuberàncies i depressions de la superfície amb el seu poderós peu . També es pot pressionar contra les roques amb una força considerable, per protegir-se de les ones . Quan es prem, es pot segellar la vora de la seva closca contra el substrat, evitant la deshidratació durant la marea baixa. . Aquests cargols s'alimenten del general les algues que creixen en substrats. També pot menjar larves que es basen en el substrat, que són prou petites. El consum d'algues per aquests animals impedeix l'excessiva proliferació d'algues. Per tant, és fonamental per mantenir l'estabilitat de la xarxa alimentària. Entre els seus depredadors són estrelles de mar , aus marines i peixos.

AVUI PARLEM DEL CONGRE!

El congre (Conger conger) és un peix teleosti, anguil·liforme, de la família dels còngrids i semblant a l'anguila. Té una talla: màxima de 300 cm, comuna de 60 a 150 cm. A aigües calentes pot arribar fins a un pes de 40 kg. Cos molt allargat, anguil·liforme; part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida. Presenta pell nua i sense escates. Línia lateral visible, amb porus separats entre si. Cap cònic, lleugerament deprimit. Musell arrodonit i prominent. Boca terminal amb la comissura bucal a nivell de la meitat posterior de l'ull. La llengua és lliure en la seua part més anterior. Dents còniques, disposades en bandes sobre les mandíbules, el vòmer i el paladar, a més de petites dents faríngees. Té orificis olfactoris laterals sobre el musell. Obertures branquials grans i en posició lateral. Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; origen de l'aleta dorsal en la vertical que passa per l'extrem posterior de les pectorals. La seva coloració és normalment grisa però també pot ésser negrosa. Els porus de la línia lateral són voltats de blanc. Aletes dorsal i anal orlades de negre. Espècie bentònica i solitària es mostra actiu durant el crepuscle i sobretot la nit. Es troba als litorals rocosos des de pocs metres fins als 500, generalment, amagat a balmes i caus, però també sobre fons fangosos. És un voraç depredador de peixos, crustacis i cefalòpodes i, de vegades, necròfag ajuda a mantenir net el fons marí. La maduresa sexual arriba als 5-15 anys. Es reprodueix només un sol cop a la vida, a l'estiu, i passa una llarga etapa larvària.

JORNADES DE REFLEXIÓ & DEBAT SOBRE LA RdB de MENORCA

Bon dia. Aqui teniu unes interessants activitats que es duen a terme a Ferreríes sobre la RdB de la nostra illa. La declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera l’any 1993 va significar un canvi important per a la realitat socioambiental de l’illa. Al mateix temps, dins el programa MaB de la UNESCO Menorca va ser una de les primeres Reserva de Biosfera que abastava un territori físic i geogràfic de manera integral, no només considerant els ambients naturals. També formava part d’ella tota una societat humana i totes les activitats que en ella s’hi desenvolupen. L’objectiu d’aquest nou enfocament era que en la seva gestió hi prengués una participació activa la població local, que la societat assumís com un valor afegit positiu aquesta declaració. Cada cinc anys l’Institut Menorquí d’Estudis organitza unes jornades de revisió sobre l’estat de la Reserva de Biosfera de Menorca en les que s’exposen els coneixements que es tenen dels diferents aspectes que la caracteritzen. En les darreres jornades (2013) es commemoraven els 20 anys de la declaració. Les conclusions van posar de manifest que en Algunes aspectes els resultats no eren positius i que hi quedava feina per fer. On hi ha més percepció que la el desenvolupament de la reserva de biosfera no acaba de consolidar-se és en l’aspecte social i institucional: identificació amb la societat, consideració integral del territori com a part de la declaració, implementació per part de la administració pública, etc. A diferència de les jornades anteriors organitzades per l’Institut Menorquí d’Estudis i el Consell Insular de Menorca, en aquestes no es pretén donar una visió científica i tècnica de les característiques i situació de la Reserva de Biosfera de Menorca, sinó que la seva finalitat es recollir la visió que en tenen els diferents col·lectius socials i sectors econòmics del municipi de Ferreries, com voldrien que es desenvolupés. A partir d’aquí es podria elaborar un pla d’acció que sigui assumible que faci de Ferreries un actor important en el desenvolupament de la Reserva de Biosfera de Menorca i a la vegada sigui també un impuls a la implementació de l’Agenda Local 21 al municipi. Per generar un debat més enriquidor i millor fonamentat també es proposa que a les jornades hi participin agents i representants externs a l’àmbit local que donin el seu parer sobre el desenvolupament de la RdB de Menorca i d’altres reserves de biosfera. La assistència i participació en les jornades seran completament lliures i sense necessitat de fer cap inscripció, tot i que aquelles persones que ho desitgin es podran registrar per deixar constància de la seva assistència. Per aconseguir que aquest esdeveniment tengui la màxima participació de la població local és important que es desenvolupin en una franja horària assequible per a la majoria de gent i que al mateix temps les sessions no es facin llargues. Per açò es proposa de fer jornades curtes, distribuïdes al llarg de tres dies en tres tandes i en una franja horària fora de la jornada laboral. Per facilitar la participació dels col·lectius i sectors socials es plantegen unes preguntes bàsiques, però sense que aquestes condicionin la intervenció de cada grup: Què és una Reserva de Biosfera? Què pensau de la Reserva de Biosfera de Menorca? Quina impressió en teniu? Com voldríeu que es desenvolupés la Reserva de Biosfera de Menorca? Com s’hi podria col·laborar des de Ferreries? Què hi podeu fer des del vostre sector o àmbit social? Ànims i a treballar!

AVUI PARLEM DE LA MORENA!

La morena (Muraena helena) és un peix de l'ordre dels anguil·liformes, de la família dels murènids, de pell gruixuda i amb la boca grossa i dents agudes.Talla: màxima de 130 cm, comuna entre 60 i 100 cm.Cos musculós, allargat de tipus anguil·liforme. Línia lateral poc visible. Cap robust, curt, de perfil convex. Obertures branquials laterals, clarament separades i reduïdes. Orificis olfactoris tubulars; els posteriors, oberts en les proximitats del marge anterosuperior de l'ull. Dents llargues, fortes i agudes d'aspecte caniniforme, disposades en una sola filera sobre els maxil·lars i el vòmer. Aletes dorsal i anal altes i llargues, confluents amb la caudal; l'origen de la dorsal sobre el cap, per davant del porus anterior de la línia lateral. Les pectorals i ventrals, absents. Coloració molt variable, tot i que, generalment, és marró xocolata amb taques grogues o blanques irregulars; sobre les taques de color clar, destaquen alguns punts negres. Obertura branquial i comissura bucal vorejades de negre. Aletes amb els marges clars. Pell recoberta de mucositat. És carnívora i predadora nocturna, s'alimenta de cefalòpodes, crustacis i petits peixos. El període de reproducció es desenvolupa durant els mesos de juliol i agost. Animal tranquil i poc curiós que sovint pot arribar a collir menjar de mans de bussejadors experts, normalment rebutja la presència humana i s' amaga al seu cau però també pot arribar a mossegar si es molestat.