AVUI PARLEM DE L' ESCORPORA!


L'escórpora de penyal (Scorpaena maderensis) és una espècie de peix pertanyent a la família dels escorpènids. Pot assolir 14 cm de llargària màxima (normalment, en fa 10). Cos oblong i rabassut. Cap gros, parcialment cuirassat i de color marró amb taques blanques. Aleta dorsal amb 12 espines, 9 radis tous i taques marronoses. Aleta pectoral amb taques fosques allargades. Les altres aletes presenten taques marrons i blanques. El cos és fosc amb algunes àrees pàl·lides. Té 24 vèrtebres. Té glàndules verinoses. Cal anar molt en compte amb aquest animalet. Viu entre 20-40 m de fondària, habita en fons rocallosos, sorrencs o fangosos, esculls de corall i algars de poca fondària Menja crustacis i peixets els quals captura gràcies al seu increïble mimetisme. Aquesta espècie s'adapta a viure bé en captivitat i formen part del comerç internacional de peixos d'aquari.

QUE I ON PUC PESCAR A MENORCA I LES BALEARS!

Benvolguts amics i amigues, avu parlarem sobre les espècies que es poden pescar i les que s' han de deixar estar allà on es troben, sino ens pot caure una bona sanció econòmica a sobre. Podem pescar peixos, cefalòpodes (pops, sípies i calamars) i puu. • Com a regla general, podem pescar fins a 5 kg més una peça per llicència i dia. • Si som 5 o més persones dins una embarcació amb llicència d’embarcació, no podem superar mai els 25 kg en total i 1 peça. • Hi ha algunes espècies que tenen una talla mínima de captura. • Si pescam algun exemplar de captura prohibida o que no compleix la talla mínima establerta, l’hem de retornar a la mar, viu o mort • No podem pescar coralls i similars, cucs, tites, caragols marins, pegellides, copinyes ni crustacis com les llagostes, crancs, cranques, cigales, gambes d’esca, gambes, etc. ON ES POT  PESCAR? A tot el litoral i aigües obertes, EXCEPTE: • A l’interior d’instal·lacions portuàries. • A menys de 100 m de llocs freqüentats per banyistes. • A la platja entre les 7 i les 22 hores, entre l’1 de maig i el 30 de setembre. • A menys de 250 m de qualsevol ormeig de pesca professional, incloent-hi els capcers per a la llampuga. • A les zones de protecció especial (reserves integrals) i zones de veda de les reserves marines. • Al parc nacional marítimoterrestre de l’Arxipèlag de Cabrera. • Al litoral des de terra del parc natural de Sa Dragonera. • Al litoral des de terra a les reserves naturals dels illots des Vedrà i es Vedranell i dels illots de Ponent (Eivissa). • Al litoral des de terra a certes zones del paratge natural de la serra de Tramuntana (zones d’exclusió) . • A certes zones del litoral de Formentera (Pesca submarina). Doncs ja ho sabeu!. 

BEACH POLO A SA PLATJA GRAN 014 (2)

Hola amics i amigues, aquí teniu la ressenya i fotografia  (gràcies novament  al menorca.info)de l' esdeveniment esportiu que es va dur a terme a dins sa Platja Gran. Gaudiu i sempre a punt! Espectacular fin de semana de beach polo en Sa Platja Gran de Ciutadella con la disputa estos pasados días de un memorable segundo campeonato Illa de Menorca 2014 organizado por la sección de waterpolo del Club Natació Jamma de poniente. Y un torneo de beach polo que vivió ayer dos apasionantes finales de infantiles y absolutos en aguas de la playa ciutadellenca, ambas con presencia de la dinámica entidad menorquina.  Impresionante la lección de coraje y pundonor ofrecida por el CN Jamma sénior en la gran final ante el potente Club Natació Barcelona de la División de Honor española, históricamente una de las primeras potencias europeas. Los ciutadellencs, que llevan unos años sin poder ni competir en la Lliga Balear sénior por temas principalmente económicos, cedieron en la gran final ante el Barça por un ajustado 8-5, cuando en el descanso y tras un gran desgaste físico local iban 4-3 para las estrellas catalanas. Fue la final soñada para la primera plantilla de aficionados del Jamma, que fue como enfrentarse David a Goliat, ante una escuadra en la que destacaba– entre las muchos nombres propios– el subcampeón del mundo de waterpolo con la Selección Española, Joel Esteller. Antes de todo esto, en las semifinales jugadas ayer mismo también de buena mañana, los menorquines habían logrado barrer al conocido CN Atlètic Barceloneta Màster por 2-9, con cuatro dianas del jugador local Eric Ferrer, quien acabaría siendo nombrado el jugador más valioso (MVP) del evento. Por su parte, el CN Barcelona se había deshecho 2-14 del CN Sitges. Como también vendieron cara su piel los prometedores chavales infantiles del CN Jamma Ciutadella, un grupo de chavales que lleva apenas un año entrenándose en la Piscina Municipal y que en la gran final de ayer salieron triunfadores en la tanda de penaltis y tras haber empatado 4-4 y haber jugado una prórroga.  Los chicos de Adrià Martí, que todavía no compiten como federados– pese a que el club ya se plantea seriamente con la Federació Balear de Waterpolo inscribirlos– jugaron de tú a tú al CN Sóller de la Lliga Balear, y el meta menorquín Josep Bauzà y el jugador Alex fueron decisivos. Todo ello en un fin de semana para recordar en Sa Platja Gran de Ciutadella, playa que congregó los tres días a numerosos aficionados que no quisieron perderse el juego vibrante de estos diez equipos absolutos y dos infantiles, con un total de 150 jugadores en el agua.

BEACH POLO CIUTADELLA A SA PLATJA GRAN 2014

Interessant activitat esportiva duta a terme pel Club Natació Jamma, que ha donat protagonisme insular a la nostra estimada platja Gran per uns dies. Es tracta d' un esdeveniment esportiu de waterpolo, disciplina part de la Federació Balear de Natació que el primer cap de setmana de setembre ha ajuntat a més de 200 persones entre participants i espectadors prop de la zona marina de sa Platja Gran (Cala des Degollador). Aquest esdeveniment ple d' il·lusió i feina té la col·laboració del Consell Insular de Menorca i de l' ajuntament de Ciutadella i de varis patrocinadors. Carpes, boies, banyadors, pilotes i les indicacions dels jutges i arbitres dels partits han omplert de bon ambient i esport per uns dies la zona que volem protegir. Esperam tant aquest esdeveniment com la cursa de natació de la lluna plena, que es va dur a terme ara fa uns mesos a la mateixa zona es puguin tornar a repetir la propera temporada. Sempre a punt! 

AVUI PARLEM DE LA CIGALA!


La cigala del Mediterrani (Scyllarides latus) és una espècie de cigala que es troba al mar Mediterrani i a l'est de l'oceà Atlàntic. És comestible i molt apreciada però actualment és rara per la sobrepesca. Els adults poden fer 30 cm de llarg, són d'hàbits nocturns, es camuflen i s'alimenten especialment de mol·luscs. Té molts depredadors. Els escil·làrids (Scyllaridae) formen una família de crustacis decàpodes palinurs. Tenen una forma molt característica, amb la closca deprimida, amb unes antenes planes veritables prolongacions del cos aplanat; habitualment no tenen pinces a cap pota. Viuen a ne la zona litoral, a les roques o a la sorra.  Vulgarment s'anomenen cigales, llagostes d'orelles o esclops. La cigala gran o cigala del Mediterrani, Scyllarides latus, pot arribar als 45 cm, i la petita, Scyllarus arctus no passa dels 12 cm.

AVUI PARLEM DEL LLOP!!


El llobarro, la llobina, el llop, el llop de mar o el mollet (Dicentrarchus labrax) és una espècie de peix blanc osteïcti de la família dels morònids i molt corrent a les costes dels Països Catalans. La forma juvenil es denomina pintat.  Sobre la morfologia podem dir: pot assolir 103 cm de llargària total i 12 kg de pes. Cos allargat, molt estilitzat i cobert d'escates grans i regulars. El cap en els exemplars joves és bastant punxegut, però esdevé rom en els peixos adults. Llavis carnosos. Dues aletes dorsals. Presenta radis espinosos a totes les aletes. Té dues espines curtes a l'angle superior de l'opercle. El seu color varia considerablement en funció del seu origen geogràfic: des del gris fosc, blau o verd a la part posterior fins a un blanc o groc clar a la part ventral. Els flancs són d'un color blau argentat o, de vegades, daurat pàl·lid o bronze. Els exemplars joves tenen algunes taques fosques a la part superior del cos.  Es reprodueix mitjançant fecundació externa i la fresa s'esdevé des del gener al març a la Mediterrània, i des del març al juny a les illes Britàniques (els ous poques vegades es troben en aigües més fredes de 8,5-9°C o més calentes de 15°C). Durant la temporada de fresa, cada femella pot produir entre un quart o mig milió d'ous per kg de pes, els quals són planctònics i eclosionen entre 4 i 9 dies després de la fertilització en funció de la temperatura de la mar. Durant els següents 2-3 mesos, les larves creixen a alta mar però, finalment, fan cap a rierols, llacunes i estuaris on romandran durant 4-5 anys abans acabin el seu desenvolupament i adoptin els moviments migratoris dels adults. És una espècie depredadora i es nodreix, principalment, de petits peixos pelàgics (com ara, sardines), crustacis (com ara, gambes), calamars i poliquets. Els exemplars joves tendeixen a menjar més invertebrats que els adults i, al llarg de llurs vides, desenvolupen una àmplia gamma de tàctiques per trobar i capturar llurs preses (com ara, atacar des d'una posició inferior i en un angle pronunciat).  La seua esperança de vida és de 30 anys. És un bon nedador i pot sostenir una mitjana de natació d'alta velocitat durant els seus períodes migratoris. Els exemplars joves són més gregaris que els adults i es troben en moles més o menys importants, tot i que, a mesura que van creixent, és tornen més solitaris. No és una espècie en perill d'extinció, però les seues poblacions es troben sobreexplotades. Això és degut al fet que és una espècie de creixement molt lent i el nombre de captures ultrapassa el seu índex de renovació.

ELS PESCADORS I LA LIC DEL CANAL DE MENORCA

Vos reproduïm avui una notícia que va sortir el passat dimecres 6 d' agost al menorca.info . Los pescadores no quieren ni oír hablar de una hipotética prohibición, tal y como pide Oceana, de la pesca de arrastre en todo el Canal de Menorca, una vez éste sea declarado Lugar de Importancia Comunitaria (LIC) por la Unión Europea. La decisión última recae en manos del Ministerio de Agricultura y Pesca que, una vez declarado LIC, tiene que elaborar un plan de gestión que limite las actividades permitidas en la zona protegida. «Si se prohibiera la pesca de arrastre en el Canal, el sector pesquero de Balears desaparecería, a no ser que las administraciones multiplicaran por 50 las ayudas, algo que dudo», alerta el secretario de la Federación de Cofradías de Pescadores de Balears, Antoni Garau, que recuerda que la pesca de arrastre supone el 70 por ciento de las capturas de los pescadores de las Islas. Además, asegura, saldría perdiendo el consumidor, ya que «el pescado que llegaría al mercado sería de piscifactoría o congelado, procedente de cualquier parte del mundo», algo que también afectaría al sector de la restauración y al turismo que no podrían ofertar pescado de Menorca. Pese a ello, los pescadores son conscientes que la protección del Canal es inminente e incluso necesaria, pero «tiene que ser compatible con la rentabilidad de las empresas pesqueras, ya que muchos han hecho grandes inversiones en renovar la flota y estas inversiones hay que amortizarlas», destaca Garau. En el Canal de Menorca faenan un total de 13 barcos de arrastre, cuatro de ellos de Ciutadella. El nostre suport als pescadors i demanem i esperem que des de la UE puguin  trobar una solució adequada al problema, que sigui bona per  tots/es els implicats/des.