AVUI PARLEM DE LES PEGELLIDES!


Les pegellides o barretets (gènere Patella) constitueixen un gènere de cargols amb brànquies. Mol·lusc caracteritzat per les seves petxines calcàries, vagament cònica espiral i no. Les seves petxines són generalment ovalades  amb un embalum prop del centre, encara que hi ha excepcions. Tenen dos brànquies en la majoria dels casos. En algunes espècies, només n'hi ha una, que sobresurt al costat dret. La vida d'aquests mol·luscs és variable, però generalment llarg. Es van registrar espècimens que van viure fa més d'una dècada. El temps de vida tendeix a disminuir a causa de l'augment en la quantitat de alimentació . Els espècimens que viuen a les roques estèrils tendeixen a créixer més lentament i viuen més que els que viuen en àrees amb disponibilitat d'aliments més. Per exemple, els individus de l'espècie Patella vulgata poden viure fins uns quinze anys, amb un creixement molt lent en les roques. Són molt comuns en les zones entre marees , que s'adhereixen a les roques . La majoria de les espècies s'adhereixen a les roques i altres substrats d'agafada protuberàncies i depressions de la superfície amb el seu poderós peu . També es pot pressionar contra les roques amb una força considerable, per protegir-se de les ones . Quan es prem, es pot segellar la vora de la seva closca contra el substrat, evitant la deshidratació durant la marea baixa. . Aquests cargols s'alimenten del general les algues que creixen en substrats. També pot menjar larves que es basen en el substrat, que són prou petites. El consum d'algues per aquests animals impedeix l'excessiva proliferació d'algues. Per tant, és fonamental per mantenir l'estabilitat de la xarxa alimentària. Entre els seus depredadors són estrelles de mar , aus marines i peixos. 

AVUI PARLEM DEL CONGRE!


El congre (Conger conger) és un peix teleosti, anguil·liforme, de la família dels còngrids i semblant a l'anguila. Té una talla: màxima de 300 cm, comuna de 60 a 150 cm. A aigües calentes pot arribar fins a un pes de 40 kg.  Cos molt allargat, anguil·liforme; part anterior de secció cilíndrica, la posterior comprimida. Presenta pell nua i sense escates. Línia lateral visible, amb porus separats entre si. Cap cònic, lleugerament deprimit. Musell arrodonit i prominent. Boca terminal amb la comissura bucal a nivell de la meitat posterior de l'ull. La llengua és lliure en la seua part més anterior. Dents còniques, disposades en bandes sobre les mandíbules, el vòmer i el paladar, a més de petites dents faríngees. Té orificis olfactoris laterals sobre el musell. Obertures branquials grans i en posició lateral. Aletes dorsal i anal confluents amb la caudal; origen de l'aleta dorsal en la vertical que passa per l'extrem posterior de les pectorals.  La seva coloració és normalment  grisa però també pot ésser negrosa. Els porus de la línia lateral són voltats de blanc. Aletes dorsal i anal orlades de negre. Espècie bentònica i solitària es mostra actiu durant el crepuscle i sobretot la nit. Es troba als litorals rocosos des de pocs metres fins als 500, generalment, amagat a balmes i caus, però també sobre fons fangosos.  És un voraç depredador de peixos, crustacis i cefalòpodes i, de vegades, necròfag ajuda a mantenir net el fons marí. La maduresa sexual arriba als 5-15 anys. Es reprodueix només un sol cop a la vida, a l'estiu, i passa una llarga etapa larvària.

JORNADES DE REFLEXIÓ & DEBAT SOBRE LA RdB de MENORCA

Bon dia. Aqui teniu unes interessants activitats que es duen a terme a Ferreríes sobre la RdB de la nostra illa. La declaració de Menorca com a Reserva de Biosfera l’any 1993 va significar un canvi important per a la realitat socioambiental de l’illa. Al mateix temps, dins el programa MaB de la UNESCO Menorca va ser una de les primeres Reserva de Biosfera que abastava un territori físic i geogràfic de manera integral, no només considerant els ambients naturals. També formava part d’ella tota una societat humana i totes les activitats que en ella s’hi desenvolupen. L’objectiu d’aquest nou enfocament era que en la seva gestió hi prengués una participació activa la població local, que la societat assumís com un valor afegit positiu aquesta declaració. Cada cinc anys l’Institut Menorquí d’Estudis organitza unes jornades de revisió sobre l’estat de la Reserva de Biosfera de Menorca en les que s’exposen els coneixements que es tenen dels diferents aspectes que la caracteritzen. En les darreres jornades (2013) es commemoraven els 20 anys de la declaració. Les conclusions van posar de manifest que en Algunes aspectes els resultats no eren positius i que hi quedava feina per fer. On hi ha més percepció que la el desenvolupament de la reserva de biosfera no acaba de consolidar-se és en l’aspecte social i institucional: identificació amb la societat, consideració integral del territori com a part de la declaració, implementació per part de la administració pública, etc. A diferència de les jornades anteriors organitzades per l’Institut Menorquí d’Estudis i el Consell Insular de Menorca, en aquestes no es pretén donar una visió científica i tècnica de les característiques i situació de la Reserva de Biosfera de Menorca, sinó que la seva finalitat es recollir la visió que en tenen els diferents col·lectius socials i sectors econòmics del municipi de Ferreries, com voldrien que es desenvolupés. A partir d’aquí es podria elaborar un pla d’acció que sigui assumible que faci de Ferreries un actor important en el desenvolupament de la Reserva de Biosfera de Menorca i a la vegada sigui també un impuls a la implementació de l’Agenda Local 21 al municipi. Per generar un debat més enriquidor i millor fonamentat també es proposa que a les jornades hi participin agents i representants externs a l’àmbit local que donin el seu parer sobre el desenvolupament de la RdB de Menorca i d’altres reserves de biosfera. La assistència i participació en les jornades seran completament lliures i sense necessitat de fer cap inscripció, tot i que aquelles persones que ho desitgin es podran registrar per deixar constància de la seva assistència. Per aconseguir que aquest esdeveniment tengui la màxima participació de la població local és important que es desenvolupin en una franja horària assequible per a la majoria de gent i que al mateix temps les sessions no es facin llargues. Per açò es proposa de fer jornades curtes, distribuïdes al llarg de tres dies en tres tandes i en una franja horària fora de la jornada laboral. Per facilitar la participació dels col·lectius i sectors socials es plantegen unes preguntes bàsiques, però sense que aquestes condicionin la intervenció de cada grup: Què és una Reserva de Biosfera? Què pensau de la Reserva de Biosfera de Menorca? Quina impressió en teniu? Com voldríeu que es desenvolupés la Reserva de Biosfera de Menorca? Com s’hi podria col·laborar des de Ferreries? Què hi podeu fer des del vostre sector o àmbit social? Ànims i a treballar!

AVUI PARLEM DE LA MORENA!

La morena (Muraena helena) és un peix de l'ordre dels anguil·liformes, de la família dels murènids, de pell gruixuda i amb la boca grossa i dents agudes.Talla: màxima de 130 cm, comuna entre 60 i 100 cm.Cos musculós, allargat de tipus anguil·liforme. Línia lateral poc visible. Cap robust, curt, de perfil convex. Obertures branquials laterals, clarament separades i reduïdes. Orificis olfactoris tubulars; els posteriors, oberts en les proximitats del marge anterosuperior de l'ull. Dents llargues, fortes i agudes d'aspecte caniniforme, disposades en una sola filera sobre els maxil·lars i el vòmer. Aletes dorsal i anal altes i llargues, confluents amb la caudal; l'origen de la dorsal sobre el cap, per davant del porus anterior de la línia lateral. Les pectorals i ventrals, absents. Coloració molt variable, tot i que, generalment, és marró xocolata amb taques grogues o blanques irregulars; sobre les taques de color clar, destaquen alguns punts negres. Obertura branquial i comissura bucal vorejades de negre. Aletes amb els marges clars. Pell recoberta de mucositat. És carnívora i predadora nocturna, s'alimenta de cefalòpodes, crustacis i petits peixos. El període de reproducció es desenvolupa durant els mesos de juliol i agost. Animal tranquil i poc curiós que sovint pot arribar a collir menjar de mans de bussejadors experts, normalment rebutja la presència humana i s' amaga al seu cau però també pot arribar a mossegar si es molestat.

HORARIS SANT JORDI 2015

Hola Amics i amigues Escoltes, el proper dissabte dia 25 d' Abril ens trobarem a Ciutadella per a celebrar tots junts el Sant Jordi, la diada del nostre patró. Anem a repassar ara l' horari de les activitats per aquesta  primera jornada-16:00h Benvinguda (Castell St. Nicolau). -17:00h Activitat capvespre (Ruta i bereneta per branques, per favor els PiC i els trucs que facin l' activitat de dissabte capvespre (caiac) duis posada roba que es pugui banyar. -19:00h Arribada al pinaret i muntar tendes. -20:00h Celebració. -21:00h Sopar tot junts. -22:00h Vetllada per branques. -23:30h Bona nit tot junts. -24:00h Silenci. En referència al Diumenge, aquí tenim la programació. -08:00h Diana. -08:30h Bon dia per branques. -09:00h Berenar tot junts. 09.30h els PiC i alguns  trucs agafen un Bus i necessitaran una petita motxilla de 10 o 20 litres per anar de ruta, -10:00h Activitat mati per branques. -13:30h Desmuntar tendes i fer motxilles. -14:00h Dinar tot junts. -15:30h Neteja camps i WC per branques. -16:00h Cloenda. 17.00h aproximadament  parteixen els Busos. 17.30h recollida pels pares i mares de tots els i les escoltes de l' agrupament organitzador, Sant Antoni Maria Claret. Doncs esperem que aquestos dies siguin positius i plens de joia per a tots i totes els i les participants. Vos esperem! Sempre a punt!. 

SANT JORDI 2015 & CARITAS MENORCA

Benvolguts Escoltes, el Sant Jordi 2015 està molt aprop. Vos recordem que  tenim en marxa la campanya de recollida de menjar i materials de neteja personal per Càritas. Cal recordar que bastants de vosaltres i cada setmana cobrau 2,3 o 5 euros d' assignació dels vostres pares i que estaria bé que un o dos cops per mes, gastar 1 o 2 € que és el que costa un litre d' arrós, un paquet de galetes, un paquet de xocolata, un de Cola Cao, un litre de colònia, sabó o xampú pel cabell. Llet corporal, crema hidratant, tovalloles humides a diversos supermercats de Ciutadella i Menorca podeu trobar 3 raspalls de dents per únicament un euro. Caritas Menorca necessitem sobretot Llet sencera i Oli de Girasol.  Cal pensar en els altres en la mateixa manera enque ho feim per nosaltres. A tots nosaltres ens agradaria poder rebre ajuda en moment de necessitat. Actuau per favor en conseqüència i porteu el que tingueu a l´agrupament. Vos recordem que si som constants i treballem junts la diada del Sant Jordi  pot recollir més de  300 kg de  menjar els propers 25 i 26 d' Abril de 2015. Està en les vostres mans fer-ho. Sempre a punt.

CUIDAR EL MAR ÉS FEINA DE TOTS

Els propers dissabte 25 i diumenge 26 d' Abril 2015 l' A.E. Sant Antoni Maria Claret de Ciutadella organitza la diada del Sant Jordi a es Pinaret. El lema i l' animació, estan vinculats d' una manera prou interessant als tres eixos escoltes: CUIDAR EL MAR ÉS FEINA DE TOTS!. Normalment quan pensem en riquesa de la natura la primera cosa que ens sol venir al cap són les selves tropicals, verdes i verges. Potser no ho sabíem però vivim en una de les zones amb major importància per a la diversitat de la vida en la Terra. El clima i el relleu de la Mediterrània han format un espai únic. A les costes apreciem una flora impressionant i una fauna singular. Menorca és reserva de la Biosfera. Si algú de vosaltres ha tingut la oportunitat de viatjar per la península, ha trobat espais tant verges i ben conservats com els de la nostra illa? Ocells migratoris, com la baldriga balear sobrevolen un mar on habiten animals tan curiosos com dofins, tortugues marines, diversos taurons i centenars de invertebrats i peixos. Però no tot són flors i violes. Tot i els seus notables valors naturals, Menorca es tracta d’una zona amb grans impactes derivats de l’activitat humana, el turisme, la contaminació i la sobrepesca com podran (els presents a la diada de Sant Jordi i els que no en les xarxes socials), veure en el bona nit que farem tots els i les escoltes. Menorca té un ecosistema que no només es ric sinó també proper i està en perill i no estem fent-hi res. Ha arribat la hora que els joves agafeu el relleu dels caps i treballeu per a que es cuidi el mar, que és feina de tots!. Vos animem a que navegueu per areamarinaeducativa.blogspot.com i treballeu per a la protecció de l' espai marí. Sempre a punt!.